Mònica Terribas: Comunicar un món comunicat


Mònica Terribas és possiblement una de les periodistes que més admiro. Actualment dirigeix i presenta El matí de Catalunya ràdio. Tanmateix és editora del diari Ara, però el seu currículum és impressionant; ha estat directora de Televisió de Catalunya, ha participat en nombrosos programes de televisió, i és professora al departament de periodisme de la UPF, entre d’altres càrrecs. Però el que realment em fascina és que tot i fer tantes coses, tot ho fa, gosaria dir, a la perfecció. Posa tot el seu cor i tota la seva ànima fent allò que més s’estima, informar. Suposo que el secret és aquest, la seva passió. Gràcies Mònica per compartir les teves reflexions amb nosaltres.

 

Els periodistes ens dediquem a aquest ofici perquè volem ajudar, contribuir, servir la societat per interpretar el món. La qüestió és si es en sortim. Com comuniquem un món comunicat, instantàniament, 24 hores al dia? Algunes reflexions per al debat.

1-. El pes de la sobreinformació: garbellar i endreçar la realitat comunicada.

La sobrecàrrega informativa és com a la xarxa elèctrica: quan hi ha més circulació de la que el circuit pot assumir, es cremen els cables i es talla el subministrament d’energia. La diferència entre una sobrecàrrega en el circuit elèctric i l’informatiu, és que el cervell no sempre ens avisa com s’ha tallat la comunicació. Podem entrar-hi dades i no adonar-nos que surten del nostre cervell o que no se situen en els àmbits de construcció del coneixement. La feina del periodisme en un món comunicat és precisament ajudar a garbellar i endreçar la realitat comunicada. Però com ho fem? Quins factors fan que ens en sortim o que no ens en sortim?

2-. La interpretació del món comunicat

Si no reflexionem abans d’interpretar, no fem l’exercici de revisar episodis similars viscuts en períodes anteriors, si no repassem el coneixement existent sobre el que ens ocupa per a poder-ho entendre i no posem context al què vivim, convertim la realitat en una successió d’impactes. Els impactes no ens fan entendre el món, ens el fan viure, però no comprendre’l. I si no el comprenem, no podem articular respostes als reptes que ens planteja. Una societat de la informació que no és capaç de convertir-se en una societat del coneixement serà una societat emocionalment activa, capaç d’articular-se i de generar empaties, de mantenir-se connectada, però no necessàriament serà una societat que avanci i superi els errors d’episodis anteriors. La interpretació del món comunicat és imprescindible per superar la realitat informada.

3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.

Els temps del negoci de la comunicació són contraris a la reflexió. Mesurem l’èxit i articulem els missatges en funció de l’èxit, i l’èxit es mesura en termes quantitatius, no qualitatius. Aquesta és la dificultat real del món comunicat: dediquem més temps a la recreació de la realitat que a la interpretació de la realitat. Més temps a la ficció que a l’assaig. Quedem capturats per una imatge no perquè la imatge o el tuit no arrosseguin càrrega de profunditat, sino perquè el model de negoci del món en què vivim sumat a la velocitat amb què ho vivim, allunya la interpretació dels missatges.

4-. La rendibilitat emocional en el món regit per la calculadora de la rendibilitat econòmica

Tots en som esclaus. Per què? Perquè vivim en un món quantificat a través de comptes de resultats. L’economia presideix les relacions polítiques i socials. Ergo, els mitjans de comunicació, a remolc de la realitat permanentment comunicada a través de les xarxes, tendeixen a substituir la interpretació del que passa per la interpretació del què ens impacta sobre el que passa, de les emocions, que són molt més rendibles que la raó.

I per què? Perquè el factor negoci és el principal aliat d’un món comunicat instantàniament. Com deia Ramon Besa, les xarxes i la possibilitat d’abocar-hi informació de manera immediata i permanent desperten l’atenció social a través de les emocions (indignació, empatia, imaginació, pulsions violentes o pulsions de cooperació), però les emocions sovint no són racionalitzades.

Les emocions, però, són rendibles. Una discussió és més rendible que un debat raonat. I és aquí on entra el model de negoci que s’imposa sobre la lògica interpretativa del món periodístic. Si una imatge genera impacte, serà protagonista de la informació. Si un tuit genera polèmica, sigui o no rellevant, ocuparà espai públic i en substituirà un altre.

5-. L’impacte substitueix la interpretació. Un exemple serien els atemptats a París d’Estat Islàmic. Resulta imprescindible per entendre l’enemic, saber-ne les causes i els origens. Dediquem hores de ràdio, televisió i pàgines dels diaris a mostrar l’horror dels atemptats, no a comprendre’n les causes i les lògiques de l’altre. La contextualització de l’horror de les accions que perpetren unitats terroristes organitzades és essencial per a poder mesurar la reacció i ajudar l’opinió pública a digerir una guerra. Conceptes com: “guerra” “organització militar d’Estat Islàmic” “amenaça d’atemptats amb armes biològiques” “kalaixnikovs que entren per Bèlgica” exigeixen context, perquè no es generi alarma social, por i desconcert. Hem de saber quins indicis d’armes biològiques tenen els cossos de seguretat per posar en context l’alarma de les paraules de Manuel Valls o saber com han arribat les armes a Bèlgica. Tenim temps d’investigar-ho? Donem veu als qui fa anys que estudien què se n’ha fet de les armes de la guerra dels Balcans?

Les veus que ocupen espai públic no sempre són les que han estudiat aquests fenòmens. Omplim la comunicació de responsables polítics i periodistes als llocs dels fets que reiteren els fets, els narren de manera impecable, però que no poden accedir a l’altre. Estem comunicant bé la guerra en aquest món comunicat? No, perquè l’altra part, no és accessible: és una realitat que coneixem només a través dels impactes de l’horror que genera. És com si de la nostra realitat capitalista del segle XXI només en rebéssim els impactes de les perversions socials i humanes que genera. No podrem dialogar sobre les causes si no tenim la versió de l’altre. La busquem? La sobreinterpretem quan no la tenim, perquè l’estereotipem i la despullem del context per digerir-la amb més facilitat. En un món comunicat donem la benvinguda a la complexitat o l’expulsem perquè la complexitat no genera impactes?

El món el dividim en eixos: el be i el mal, la dreta i l’esquerra, la coherència i la incoherència, la victòria i la derrota, la submissió i l’autoritat, la pobresa i la riquesa, la legalitat i la il·legalitat.

Els eixos d’interpretació dicotòmics són vàlids si dediquem temps a raonar-los, mesurar-los, matisar-los i mostrar-ne les seves contradiccions. Però per raonar-los i mesurar-los necessitem temps. El temps que no ens dóna un món permanentment comunicat, que és insaciable. Devora imatges, dades, impactes, uns en substitueixen uns altres. Perquè la calculadora de la rendibilitat no s’atura. I el coneixement queda massa sovint atrapat en les xifres.

(Text adaptat per Mònica Terribas per filosofans.net a partir de la seva xerrada TEDxReus).

70 Comments

  1. Sobre el punt 2, estic totalment d’acord ja que com hem pogut veure malauradament en molts exemples de la història dels éssers humans, quan passa algun fet en el que s’ha patit molt, nosaltres sabem que ha passat, però no fem res per canviar-ho ja que hem pogut veure que s’han tornat aquests problemes que ja abans havien passat; però que tot i així segueixen produint-se. Per exemple: les guerres mundials. Va haver-hi la primera, i la gent ho va passar molt malament. Tothom sabia que havia succeït, però tot i així, això no va impedir que es produís la segona. Com aquests, hi han milers de casos més, que tots coneixem pero que es com si no els tinguessim ben introduits dins nostre com per intentar evitar-los de nou.

    Post a Reply
  2. “La rendibilitat emocional en el món regit per la calculadora de la rendibilitat econòmica” … té la seva part negativa.
    És immediat obtenir la conclusió que, fruit de les emocions sorgides a partir de les xarxes i les possibilita que aquestes ens brinden, s’adoptaran diverses postures “mare” davant els successos públics. Llavors si les emocions, que sovint no són racionalitzades, formen part de les bases d’algunes d’aquestes postures és probable, que des del punt de vista lògic, social i col·lectiu, algunes prevalguin sobre d’altres.
    Tot empitjora quan hi sumem “el model de negoci del món en que vivim” y “la velocitat amb què ho vivim”, que “allunya la interpretació dels missatges”. Aquest és el punt clau i límit per a fer una reflexió abans de seguir avançant. En cas contrari la nostra vida pot ser dinàmica i activa però de segur que serà permissiva davant idees que, amb els drets humans a les mans, adoptaran caràcter hipòcrita, egoista i sobre tot poruc.
    De moment el meu entorn sembla que funciona però crec que algún tipus d’incís més profund en parts com la contextualització, per exemple, tindria un impacte molt positiu el qual es podria apreciar en postures més humanes i un nivell de cultura més elevat en la presa de decisions.

    Post a Reply
  3. 2- Estic d’acord en que s’han d’analitzar els fets i no “vomitar” les dades sense cap mena d’interpretació. Com bé diu, si no hi ha una reflexió i una interpretació de la informació rebuda llavors no es millora en res. És com si cada vegada que succeeix un esdeveniment important, el visquèssim com a nou i li plantessim cara de la primera manera que se’ns acudís en comptes de comprobar si en el curs de la història ha ocorregut quelcom semblant i de quina manera ho han tractar. Només així podrem avançar en comptes de començar de zero cada vegada. Només així podrem ser una societat de coneixements en comptes de simplement d’informació.

    5- Fets que reiteren els fets. Aquesta frase de Mònica Terribas m’ha fet rumiar. Avui en dia només s’explica una part dels fets ja sigui explicant un conflicte només des d’un punt de vista (com pots pretendre comprendre una història vista des d’un sol punt de vista?!) o ja sigui explicant només la part impactant o el que els interessa que la població cregui. En les notícies només surten persones, reportatges, imatges, etc. que repeteixen els fets ja coneguts: fets que reiteren els fets. Ningú es para a pensar el perquè. Agafen els fets divulgats per la televisió i la radio com a la única veritat i ni es paren a entendre què és el que ha passat. L’impacte substitueix la interpretació ja que es prefereix la part d’un fet que causa emocions que no pas la que et pot permetre entendre el perquè. Les persones ens pensem que estem molt informades sobre el que passa al món, la veritat és que no sabem res. Només sabem el que volen que sabem i això és una part molt petita de la realitat.

    Post a Reply
  4. 3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.
    Basant-me amb la frase “dediquem més temps a la recreació de la realitat que a la interpretació de la realitat”, que resumeix el que fa tothom, ja que de tant en tant és difícil enforntar-se amb la realitat i la canviem per senir-nos d’alguna manera millor.
    Cada interpretación que fem requereix una reflexió sempre, podem estar molt de temps dicutint una cosa petita el qual mai hi havíem pensar d’altra manera.
    Amb la majoria de coses que fem volem mesurar l’èxit o el que ens afavoreix més endevant, com ara estudiant és per treure bona nota al futur, traballant per guanyar diners i poder fer el que ens agradi, treballar molt per així aconseguir la nostre finalitat.

    Post a Reply
  5. 2-. La interpretació del món comunicat:
    L’opinó de la Mònica Terribes és, per mi, totalment correcte. El fet de reflexionar un coneixement o moments viscuts i després realitzar l’activitat d’interpretar ens fa donar un sentiment de confiança ja que podríem dir que estem casi segurs. La nostra interpretació de vegades ens engaña i estem acostumats a interpretar les coses molt ràpid, i això encara s’hauria de millorar, per exemple, si a nosaltres ens diuen que s’integren extrangers de Síria perquè hi ha una guerra i com a recompensa no fan poc, algú podria pensar malament i interpretar-ho dolent, però en aquest cas s’hauria de reflexionar el perquè venen, què voldriem si siguéssim ells, com ens sentiriem, etc i això farà que ho acceptem i ajudem.
    Com diu la Mònica, “els impactes no ens fan entendre el món, ens el fan viure, però no comprendre’l” és cert, amb tot el que està passant actualment amb el món, encara que no ens passi a nosaltes, el sentiment de pensa i dolor ens pot arribar igualment. Si no entenen el què està passant, és més difícil ajudar.

    Post a Reply
  6. Referint-me al punt 1, he trobat que aquesta frase definia molt bé la idea que es volia transmetre “quan hi ha més circulació de la que el circuit pot assumir, es cremen els cables i es talla el subministrament d’energia”. I això actualment és així, dia rere dia el món rep una quantitat d’informació incalculable. No hi ha ni un minut de descans, les causes? Jo diria que les xarxes socials, mòbils,… realment ens ajuda estar connectat 24 hores? En la meva opinió no, com a conseqüència això porta a què no sapiguem diferenciar les coses importants de les menys irrellevants, per la qual cosa perdem tota la noció a valorar.
    Per altra banda comentant el punt número 5, jo crec que la premsa només pública i se centra en aquells temes que provoquen més impacte i reconeixement mediàtic. Això ho fan descuidant-se per complert del seu objectiu principal que és: informar sobre actualitat donant tota la informació necessària perquè el mateix espectador o oient pugui extreure les seves pròpies conclusions sobre el tema que s’està comentant. Desgraciadament això no és així, ja que la informació que es dóna és totalment limitada. Si pel contrari això fos així, la societat podria treure unes respostes d’una manera justa i sincera, ja que haurà rebut tota la informació necessària i des de diferents punts de vista. La societat necessita prendre consciència del que ha passat, esta passant i passarà fora i dintre del nostre país.

    Post a Reply
  7. Si ens fixem amb el primer punt, “el pes de la sobre informació: garbellar i endreçar la realitat comunicada”, la autora compara la xarxa elèctrica amb el propi ésser humà, totes dues poden “trencar-se” degut a un excés d’informació, diu, però que la nostra ment és més potent i per això diu que els periodistes fan que aquesta informació arribi al cervell d’una forma que faci que no es colapsi.
    Seguidament, al punt 2, com diu la autora crec que està encertada, tu no només pots viure la teva vida deixant passar totes les coses sense entendre-les i estudiar-les, ja que viure sense entendre el que t’envolta pot ser un gran error a l’hora de superar nous reptesi una forma de fer això seria que els mitjans ajudessin a fer-ho.

    Post a Reply
  8. Punt 1: S’ha de dir que el cervell és l’òrgan més complexe que hagi existit mai (al menys que agim descobert), i els periodistes, quan intenten reportar les noticies amb els màxims detalls possibles, molts d’ells acaben essent indiferents per al context general del mateix, és per això que hem de saber matitzar la informació essencial i de la manera més objectivament possible.

    Punt 5: Obviament no té sentit rebaixar-se al nivell dels altres, i encara menys, a aquest tipus de persones. És per aixó necessari que han de ser reduïts, però no amb violència, sino, bàsicament portarem a l’enemic a les portes de nostre casa.

    Post a Reply
  9. Sobre el punt 4 m’agradaria explicar el meu total acord amb l’escrit doncs, actualment el que interessa al públic és el que ha generat alguna mena d’impacte, el que ha sabut destacar. Això ho podem comprovar diàriament, per exemple, és molt probable que si en el teu entorn tots els que et rodegen han estat discutint un documental de xampú i tu no l’havies vist, el primer que faràs serà preguntar-te “Què té d’especial el documental?” “Per què aquest i no un altre?” I el següent pas serà descobrir-ho i, per tant, mirar el documental. D’aquesta manera podràs discutir-lo amb els teus companys i fer-lo encara més popular del que ja era abans.
    Fins aquí tot correcte, però en el que no hi estic gens d’acord és en que les notícies s’hagin de reduir per fer-ne destacar poques. Sí, més val poques que cap, però tot i així haver de perdre el temps buscant noves maneres de sobresortir en comptes d’usar-lo per comunicar fets ho trobo una tonteria.
    —-
    Fent referència al punt 5, em sembla que no es podia haver explicat millor. Sí, sabem sobre les guerres actuals i els atemptats,… però realment sabem el que hi està passant? És a dir, ens descriuen una realitat subjectiva des d’un punt de vista llunyà. No s’hauria de poder donar una opinió en casos com aquests, s’hauria de donar honestedat. La gent necessita saber el que realment passa més enllà de les seves parets per prendre consciència que es necessita ajuda. Ajuda per millorar aquest món, però no tres o quatre que surtin a les notícies, TOTS.

    Post a Reply
  10. En referència al punt 1, trobo que no és realment difícil per al periodisme aconseguir que la informació que ens dóna estigui ben organitzada. És cert que en ocasions pot arribar a donar-se una saturació de situacions, però en medis com internet es poden buscar notícies d’un àmbit concret, de manera que allò que no ens interessi senzillament podrem ignorar-ho. En medis com poden ser la televisió o la ràdio, crec que precisament es dóna (en ocasions) el contrari. En els informatius de la televisió normalment es dóna voltes a un mateix tema durant tot un dia o una setmana, oblidant altres temes i centrant-se en un que, aparentment, resulta d’interès general.

    En referència al punt 2, estic completament d’acord en que és necessari revisar el passat sempre que succeeix quelcom impactant. No obstant, en moltes ocasions es fa incorrectament. Per exemple, quan hi ha un atemptat yihadista ens limitem a recordar atemptats anteriors, sense fixar-se en els fets que van portar-hi la primera vegada. A més, en el moment de revisar el passat tendim a fixar-nos només en els esdeveniments que resulten semblants als actuals a simple vista, els que són pràcticament idèntics. Per a poder comprendre la realitat i aprendre dels errors és necessari fixar-se en més que l’evident, i buscar situacions, potser molt llunyanes, de les que poguem treure aprenentatges per al futur.

    Post a Reply
  11. 2-. La interpretació del món comunicat
    quantes vegades ens hem estudiat una cosa i l’han demà ja no ens recordavem? I esque adquirir nova informació no serveix si no sóm capaços d’entendre-la i analitzar-la. Si no coneixem el que fem i el que passa a nostre voltant no podem evolucionar com a individus, i es per això que no puc estar més d’acord amb aquest text de la Mònica Terribas.

    5-. L’impacte substitueix la interpretació
    Sentim el que volem sentir, más ven dit, sentim el que volen que sentim. Només coneixem una part de la història, i la majoria de les vagades tampoc ens preocupem per a saber la resta. Però és veritat que la falta d’informació és deguda a la falta de temps? Personalment crec que el temps és un del factors que incideix en la nostra ignorància, tot i així, penso que coneixem el que els medis i els polítics ens diuen i moltes vegades és alló que més els convé i quan algú es comença a preguntar el que contradiu aquesta informació, n’apareix una de nova i tornem a estar en el matéis lloc.

    Post a Reply
  12. Punt 1): Crec que dir que hi ha sobreinformació és exagerar molt. És a dir, lo que per algú és informació per algú altre és inutil, per ejemple, a un matemàtic li es igual saber a quin any va néixer Ramon Llull de la mateixa forma que a un historiador no l´interesa saber quina és la massa atòmica del ferro.
    Per això jo crec que la sobreinformació és aquella informació que lo l´inporta a ningú

    Punt 5): És cert que és bo informar a la gent de tot el que passa al món siguin bones o males notícies, com és el cas dels atentats terroristes. Pero si s´ha de dir s´has de dir tot, no només l´atentat en si, sinó també els motius d´aquest i les conseqüències socials que pot arribar a provocar

    Post a Reply
  13. En el primer punt, la Mònica Terribas ens parla de la sobrecàrrega d’informació que un pot tenir al acumular molta informació. L’autora fa un símil en el qual ens compara la sobrecàrrega d’informació amb una xarxa elèctrica i ens diu la gran diferència que tenen una i l’altre, la qual és que quan és provoca una sobrecàrrega electrònica els cables es cremen i en comptes en el cervell, la majoria dels casos no ens adonem compte. Seguidament la senyora Terribas ens fa adonar-nos que el periodisme precisament ens ajuda a garbellar i endreçar la realitat comunicada.

    En el segon punt, ens parla de que si la societat no reflexiona i no revisa les situacions similars viscudes anteriorment, la nostra societat sempre s’equivocarà en el mateix cop rere cop, però no necessàriament serà una societat que vagi cada cop a pitjor sinó que no avançarà ni creixerà. Per aquest motiu la nostra societat ha d’analitzar les situacions on es troba i mirar avera si s’ha donat una situació similar a aquesta i evitar l’error comès anteriorment per així ser una societat que va creixent sense quedar-se estancada.

    Post a Reply
  14. Aquest comentari es refereix al punt 2: Estic totalment d’acord amb el seu punt de vista ja que per a poder interpretar el món en el que ens trobem necessitem comprendre la informació per a poder evolucionar, ja que sinó sóm capaços de comprendre i simplement memoritzem o copsem informació no ens servirà de res si no som capaços de entendre.

    Aquest comentari es refereix la punt 3: En aquest punt també es parla sobre l’interpretació, però en aquest cas es parla de la interpretació dels missatges i de l’èxit, es important saber que l’èxit és el resultat de com l’interpretem nosaltres si interpretéssim l’èxit d’una manera diferent deixaria de ser èxit, igual que els missatges els hi donem importància però tothom els interpreta diferent així que és dificil de poder tenir una visió objectiva de la situació ja que tots interpretem diferent.

    Post a Reply
  15. 1. Crec que la Sra.Terribas té raó, s’ha de saber quan donar informació i quan no, però pel que sembla, molts medis de comunicació no saben quan parar, perquè es passen el dia sencer parlant del mateix, moltes vegades de temes irrellevants.

    3. En el nostre món se li dóna molta informació a les coses que fan els famosos. Una persona coneguda, per exemple, pot fer un tuit on diu que beure alcohol fins quedar-se en coma és el millor que es pot fer, i els seus seguidors li donaran a retuit sense cap problema, sense pensar en els efectes que tindria sobre ells si ho fessin perquè pensen que si el seu idol ho fa i no li passa res, doncs ells també poden i no passarà res.Mentida total.

    Post a Reply
  16. En el següent text de la Mònica Terribas em centraré en diferents punts, per una banda cal dir que si que és cert que hi ha molta sobreinformació com molt bé diu en el punt 1 és a dir, cal ordenar de manera coherent la importància de la informació que rebem i percebre la més important i la que no destaca dins de la notícia, és a dir, la que fa la funció d’un afegit. Però si ens fixem més en aquest afegit, podem entendre coses les quals la notícia no vol destacar. Per acabar ho faré amb el text 3“Els temps del negoci de la comunicació són contraris a la reflexió” és una frase molt filosòfica, ja que ens porta a uns minuts de raonament. Avui en dia hem entrat en una rutina de repetició en el qual ho utilitzem per realitzar tasques, ja siguin físiques o psíquiques, no les realitzem per propi pensament sinó que repetim el que hem vist en un procés de mecanització. És a dir, podríem ressaltar la passivitat de la societat, a causa de les noves tecnologies.

    Post a Reply
  17. 5 – L’impacte substitueix la interpretació
    Aquest article reflecteix molt bé el que està succeïen diàriament durant els últims anys, tot i que a quest fenomen ha passat sempre, sobretot, si la gent deixa de pensar i de raonar el que li estan dient a seguir fidelment sense saber del cert aquella informació, ja que, és la opció més fàcil. Ens pasem la vida jutjant del que sentim però ens em parat un simple moment a pensar en l’altre cara del paper, en perquè ha passat, en quina situació hi ha, la veritat es que no, la veritat es que ens agrada jutjar, ens agrada opinar però si busquessim l’altre cara les Cadenas de televisió quedarien anul·lades i tots ens sentiríem inútils .

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.
    dediquem més temps a la recreació de la realitat que a la interpretació de la realitat. Amb aquesta frase ho diem tot aquesta frase ens la hauríem de aprendre, mirem però no veiem, sentim però no escoltem… Que dura que és la realitat, “el despertar de la humanidad serà dura “

    Post a Reply
  18. La interpretació del que vivim requereix reflexió.
    Mai millor dit: “Els temps del negoci de la comunicació són contraris a la reflexió”. Tal com diu Mònica Terribas, l’èxit està determinat per la quantitat i no per la qualitat. El món de la comunicació en què ens ha tocat viure, està regit per les lleis de l’impacte i la velocitat. Això és, preferim ser els primers en tenir la notícia més inesperada, que no esperar a tenir informació millor documentada, que, aparentment, pot semblar menys interessant. Aquest fet requereix reflexió, no només per part d’aquells qui regulen els mitjans de comunicació, sinó per tots nosaltres, els consumidors de la informació.

    L’impacte substitueix la interpretació.
    No hi ha dubte que, especialment en ocasions com la dels atemptats de París d’Estat Islàmic, l’impacte es situa per sobre la interpretació. Moltes vegades, la comunicació, ocupada essencialment per polítics i periodistes que narren fets, no ens permeten obtenir una opinió objectiva que tingui en compte el punt de vista contrari. Es sobreinterpreten informacions generalitzant i estereotipant aquelles que són complexes per tal que la notícia arribi a tot el públic amb força.
    És així com volem que ens manipulin aquells qui tenen la informació de primera mà? Els hi hauríem d’atorgar aquest poder tan fàcilment? Si no volem que sigui així, més ens val contrastar i valorar tota la informació que ens arriba, i, si cal, abandonar la creença que tenim un món tan ben comunitat com ens diuen.

    Post a Reply
  19. 1-. El pes de la sobreinformació: garbellar i endreçar la realitat comunicada.

    No tota la informació que rep el nostre cervell la guardem o és assimilable sinó que només emaguetzamem aquella que és més rellevant.

    2-. La interpretació del món comunicat

    Si cada vegada que cometem un error no l’assimilem i el millorem, l’anirem repetint contínuament. La interpretació del món comunicat és imprescindible per superar la realitat informada.

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.

    Hem de reflexionar sobre la informació que rebem. Aquesta és la dificultat real del món comunicat: dediquem més temps a la recreació de la realitat que a la interpretació de la realitat. Dediquem més temps a la forma que al contingut.

    4-. La rendibilitat emocional en el món regit per la calculadora de la rendibilitat econòmica

    Els canals de noticies prefereixen noticies sensacionalistes que venen més, que no pas raonar el perquè de les coses.

    5-. L’impacte substitueix la interpretació.

    La informació que ens proporcionen està condicionada al que ens interessa, ens la presenten modificada fet que evita que veiem la vertadera realitat.
    Els eixos d’interpretació dicotòmics són vàlids si dediquem temps a raonar-los, mesurar-los, matisar-los i mostrar-ne les seves contradiccions. Però per raonar-los i mesurar-los necessitem temps. El temps que no ens dóna un món permanentment comunicat, que és insaciable. Devora imatges, dades, impactes, uns en substitueixen uns altres. Perquè la calculadora de la rendibilitat no s’atura. I el coneixement queda massa sovint atrapat en les xifres.

    Post a Reply
  20. Després de llegir aquest text de Mònica Terribes, els punts 2 i 3 són els que m’han interessant més. També crec que un va molt lligar a l’altre. El segon punt ens parla de que una persona quan rep una notícia, no es permet el temps d’analitzar-la i pensar sobre ella. S’implament l’interioritza o a vegades ni això, però sense reflexionar-la. Sincerament crec que això és un error que fa tothom ja que si pensèssim amb el que llegim i amb el que aprenem, adiquiririem molt més coneixemtns sobre les coses i fins i tot veuriem altres punts de vista al parlar amb l’altre gent sobre el tema. Aquest fet ens ajudaria a tira cap a endevant i no cometre els mateixos a errors. Però, és el que ens ve a dir el punt 3. Vivim amb una societat on tot ho tenim tan còmode, si tu mentres estàs prenen un café t’interresa saber que esta passant amb aquests moments amb el tema del refugiats, només cal que ho possis a internet i qualsevol diari t’ho explicarà. Ara, quan tu haguis acabat de llegir les últimes notícies sobre el tema, no pensaràs si realment allò que llegeixes és totalment veritat i tampoc t’esforçaràs a buscar-ho. É aquest el nostre error.

    Post a Reply
  21. Mònica Tarribes, una periodística molt destacada a Catalunya ens explica els seus mètodes per comunicar un món comunicat, i jo destacaré i comentaré dos d’ells. El punt 3 parla sobre la recreació de la realitat. Estic dacord amb la reflexió que fa sobre que obtenim massa informació, un excés d’informació en massa poc temps. I això fa que ens col·lapsem. I si ens col3lapsem, encara que no ho notem el nostre cervell no reflexiona sobre el que ha passat, sinó que ho assumeix com una cosa més. Contrarestant amb això crec que ala societat que vivim això cada cop es pronunciarà més ja que volem estar informats contínuament, volem saber el que passa al nostre voltant i sobretot saber-ho abans que ningú així que crec que és una cosa imparable. Per altre banda i relacionat amb el que primer he dit la qualitat de la informació. Ja no és tant important la quantitat sinó que la qualitat. I això es nota molt, i es valora molt més la qualitat de la notícia no la quantitat. Els professionals de la comunicació volen centrar-se en això principalment, per aconseguir l’èxit una bona qualitat és fonamental i opino que una notícia ben donada capta molta més atenció que 10 notícies mal explicades. Així que s’ha de procurar evitar els excessos d’informació, però que aquests siguin de qualitat.

    Post a Reply
  22. Referint-me al primer punt considero que actualment rebem informació de manera continua. Tota aquesta informació s’acumula al cervell però només aquella que ens crida més l’atenció queda guardada durant un temps. Per tant, els periodistes han de saber transmetre la informació de manera que impacti i provoqui sorpresa.

    A aquest punt va lligat el segon. Amb tota la informació que ens arriba es fa dificil d’entendre-la ja que l’única manera de fer-ho es interpretant-la abans. No ens em de quedar amb el primer que percebem sinó que em de profunditzar i trobar el que realment significa.

    Post a Reply
  23. 2-. La interpretació del món comunicat- L’autora inerpretut que està intentant dir que vivim en un mon amb molta informació i aquesta va cada vegada a més. Fins a qui la cosa molt bé, però progresar només ho podem fer si la sabem entendre i interpretar que moltes vegades no es el i per això en guiem per els impulsos emocionals, si no ho fèsim seriem una societat que progressaria més ràpid!

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió- M’atrebiria a dir que (casi) TOTES les nostres accions estan dirigides a obtenir èxit de qualsevol tipus. A més a més fem el gran error de mesurar l’èxit en termes quantitatius i no qualitatius, aquest temps que perdem per mesurar aquests termes els perdem interpretant-los i formant-nos la nostres interprestació!

    Post a Reply
  24. Part 1:
    Com molt ben diu Mònica Terribas, la informació que ens arriba al cervell es tanta a cada moment que se’ns pot fer difícil ordenarla i quedar-nos amb les parts importants (ja que no podem controlar el que se’ns queda emmagatzemat al cervell i pot ser que només recordem detalls innecessàris), i estic d’acord en que la feina dels periodistes sigui facilitar-nos la feina resumint i ordenant els coneixements.
    En el que discrepo és en que no ens adonem del que se’ns queda i el que se’ns en va del cap, ja que opino que normalment el que se’ns oblida és perquè no tenim un interès especial en recordar-ho o ja no ho considerem escencial. Per aquest motiu, com he esmentat anteriorment, opino que la feina del periodista consisteix a donar-nos la informació bàsica i escencial per a comprendre-la, però no fa que se’ns quedi més al cervell per això, ja que per molt ben ordenada i resumida que estigui, si al lector no li interessa, no se situarà en els àmbits de construcció del coneixement.

    Part 5:
    Totalment d’acord. Sobretot en els imposats “eixos d’interpretació”, on situem sense cap dubte a molta gent a la banda dels “dolents” sense saber res de cap de les seves vides, les seves experiències… Crec que sempre, quan coneixes algú a fons, t’adones que, o bé ha comès aquella mala acció (tenint en compte que és mala segons els meus eixos d’interpretació) pensant que està bé perquè ha viscut en unes condicions, ha pasat per unes experiències o li han inculcat uns valors que qualsevol altra persona en en seu lloc hagués fet el mateix, o bé és una persona que està malalta i sap que el que està fent està malament però ho fa perque pateix qualsevol tipus de transtorn de la personalitat.
    Per això mateix, com també esmenta la Mònica, crec que s’hauria de veure què li ha pasat a aquesta persona que li ha portat a cometre aquest mal acte (suposant que és un acte universalment dolent com ara matar), i s’hauria de probar de solucionar-ho. Així estariem tenint més en compte a aquestes persones i estariem ajudant a tothom en comptes que fer-los quedar a ells i a totes les persones de la seva religió, país o cultura com uns assasins i “males persones”, el qual només porta a més odi de nosaltres cap a ells i per tant també d’ells cap a nosaltrés.

    Post a Reply
  25. Fixant-nos en el segon punt que comenta la periodista, he de dir que estic totalment d’acord amb ella ja que nosaltres al rebre informació, no la analitzem ni la reflexionem i això no aporta que la nostre societat avanci. Hauriem de raonar-la abans de creure-la. No creurens tot el que ens diuen.
    M’agradaria també destacar els dos últims punts del text.
    Els negocis el que busquen és ser populars i tenir audiència i per aqust motiu molts cops busquen transmetre una informació que sigui impactant per a l’audiència i que els hi generi interés. Per tant mai sabem si tota l’inforamció que ens arriba és una copia idèntica de la realitat o està retocada.

    Post a Reply
  26. En referència al punt 1, Estic completament d’acord amb el que diu Mònica Terribas, tot i que el treball que han d’excercir els periodistes és informar a la població sobre el que passa en el món, i moltes vegades es tanta l’informació que obtenim dels diferents mitjans de comunicació i les noticies son tant diferents entre sí, que això provoca aquesta cremada de cables que ha comentat la Mònica. Trobo que per solucionar aquest problema s’hauria de publicar la notícia que sigui més vàlida i tingui més arguments així ens evitariem tants diferents tipus de notícies, sobre un mateix tema.

    D’acord amb el punt 3, hi han moltíssimes notícies que nosaltres no som capaços d’interioritzar-les, degut a la quantitat d’informació que nosaltres arribem a obtenir, és més com diu la Mònica, nosaltres moltes de les notícies que obtenim no ens plantejem ni si realment son veritat, i nosaltres sense fer cap tipus de reflexió, ens les creiem.

    Post a Reply
  27. En el punt 1, Mònica Terribes fa una clara comparació de la saturació de la xarxa elèctrica i la ment del ésser humà. Segons aquesta gran periodista, la feina d’un bon periodista consisteix en crear una realitat que impacti emocionalment sense intentar buscar la interpretació i l’anàl·lisi d’aquesta. Dediquem més temps a la recreació de la realitat que a la interpretació d’aquesta. En el text s’imposa la clara diferència de la societat de la informació i la societat del coneixement, en la primera, trobem l’ésser humà emocionalment actiu però dins una societat que no podrà avançar, viurà la vida, però sense entendre-la. El que busca el món periodístic és tan sols informar d’impactes, impedint la reflexió d’aquests. M’agradaria aprofundir en el cinquè punt, on Mònica Terribes fa una gran observació quan diu que potser avui en dia la manera com s’informa no és del tot correcta ni ètica, s’informa del fet que ha passat però no del perquè ha passat (des del meu punt de vista, els terribles atemptats no són el millor exemple dels quals es pugui extreure un perquè, ja que no existeix cap causa que justifiqui aquest desastre).

    Post a Reply
  28. En primer lloc, fent referència al punt 2, dir que estic molt d’acord amb la opinió de Mònica Terribes. És a dir, el periodisme no només ens pot servir per informar, sinó que també podem aconseguir que ens serveixi per aprendre, a partir de la reflexió. I és que, aquesta nova dosis de coneixement, depèn únicament de nosaltres, a partir de valorar tots els fets que han tingut lloc en el passat i les nostre equivocacions, per tal d’avançar i no repetir la història una vegada i una altra. Per contra, si anem emmagatzemant esdeveniments, sense revisar els anteriors, només ens permetrà viure el present, però no ens podrà ajudar de cara a un futur.

    Per altra banda, fent referència al punt 5, opino que la premsa actualment es centra únicament amb aquells fets que provoquen més impacte, o més sansacionalisme, oblidant la importància que té accedir a totes les realitats i contrastar les informacions, per tal de que la societat pugui entendre els problemes i les dificultats d’una manera més precisa, poguent arribar a una solució i un debat, per tal d’evitar una possible guerra.
    A més, crec que el factor de la falta de temps i/o l’ambició dels periodistes per ser els primers, ha portat a una premsa amb menys rigor i objectivitat, portant a errors en la interpretació dels fets que tenen lloc a la realitat.

    Post a Reply
  29. Estic molt d’acord amb les paraules de la Mònica i per això m’agradaria centrar-me en diferents apartats. En primer lloc m’agradaria destacar el primer punt, ja que el fet de que hi hagi moltes notícies i informació a transmetre a la gent, fa que se n’hagi de fer una tria i ordenar-la de la millor manera possible.
    El segon punt el podríem relacionar amb l’apartat 5 amb el fet que si no comprenem i reflexionem la informació no podrem superar la realitat. Un clar exemple és el de l’apartat 5 amb el terrorisme. Ens centrem més en l’impacte que provoca la notícia que no pas en voler comprendre els fets que han pogut provocar els futurs esdeveniments.
    Ja per acabar comentar del punt 3 la importància de saber interpretar la realitat i no recrear-la, és a dir, ser capaços de valorar la informació que se’ns està transmetent. Actualment hi ha casos en el que la gent confia plenament amb el que se’ls està comunicant sense ser realment verdader, però com que no et pares a interpretar la informació que t’estan comunicant caus en l’error de pensar que això és 100% fiable.

    Post a Reply
  30. Referint-me al primer punt, “El pes de la sobre informació: garbellar i endreçar la realitat comunicada”. Mònica Terribas fa una comparació entre la nostra ment i la xarxa elèctrica. El que diu és que a causa d’un excés d’informació les dues es poden saturar. Ara bé, la nostra ment si rep la informació de manera ordenada és capaç d’assimilar-ne més quantitat. Per tant, el que ens ve a dir és que si els mitjans de comunicació sintetitzessin millor la informació aquesta arribaria de forma més clara i eficient al telespectador.
    Fent referència al punt tres, “la interpretació del que vivim requereix reflexió”. Terribas explica que els missatges s’escullen en funció de l’èxit previst que tindran. No seran notícia els 50 morts que hi ha hagut a un poble remot a causa d’una inundació (perquè no ven). També cal tenir en compte que a les redaccions hi arriben milers d’arxius cada dia, però si ti fixes, quasi a tots els diaris hi surten les mateixes notícies. Al final, el que ens hem de preguntar és si estem respectan el material, informació que tenim correctament i si aquesta s’escull de manera eficient. Com a síntezi, crec que ens hauríem de questionar fins a quin punt és bona la globalització pels mitjans de comunicació ja que, per què volem tanta informació si no som capaços d’administrar-la i transmetre-la correctament.

    Post a Reply
  31. 3 – Estic totalment d’acord amb el que diu la Mònica. Nosaltres, com a membres de la societat, quan veiem una notícia o fet que ens impacta simplement ens quedem amb la imatge superficial, que és el que ens ha generat unes determinades emocions. La majoria de vegades no ens parem a pensar o busquem informar-nos de les causes o detalls que també formen part del fet o succés, això porta que la majoria de mitjans de comunicació es basin en la quantitat d’imatges o notícies impactants que ens transmeten en comptes de la qualitat i completesa de la informació de la notícia.

    4- Com molt bé diu la Mònica, la comunicació no deixa de ser un negoci i necessita capital per poder ser operatiu. Per aquest motiu, molt cops la premsa es centra més en proporcionar la informació deformada i exagerada per tal d’aconseguir l’atenció de la societat. Això ho fa a través d’imatges o notícies que poden estar manipulades o tretes del vertader context per tal de generar un gran impacte en el lector. Ningú pot negar que això ven més i genera més expectació que una explicació raonada de les causes que poden haver portat a allò que, en un primer moment, ens ha impactat tant.

    Post a Reply
  32. D’acord amb el punt 2, crec que Mònica Terribas fa un bon anàlisis de la societat comunicativa actual. En efecte, si no entenem ni reflexionem sobre les informacions que rebem, podem viure amb les conseqüències obviament, però molt dificilment podem evolucionar i millorar com a societat.
    En referència amb el punt 1, estic d’acord en que el nostra cervell, com qualsevol sistema operatiu, pot deixar d’enregistrar informacions i retenir coneixaments adquirits. Es per això que és molt important treballar tècniques per aconseguir màxim eficàcia alhora de retenir informacions.

    Post a Reply
  33. TEXT 1
    Personalment, m’agrada molt la comparació que fa Mònica Terribas entre la transmissió d’informació que hi ha a la xarxa elèctrica i el cervell. Opino, que nosaltres no seleccionem les coses que ens volem recordar, només recordem tot allò que ens agrada especialment o hem de saber si o si (per exemple algun temari escolar que no ens agrada). Per exemple, en el món de la comunicació: la tele i les ràdios, expliquen les coses de manera subjectiva,és a dir, que moltes vegades hi expressen la seva manera de pensar.

    TEXT 2
    Estic molt d’acord amb Mònica Terribas, quan diu que hem de reflexionar abans d’interpretar. Dia a dia, ens arriba moltíssima informació, però: Quina realment entenem i ens enriqueix?
    Opino que l’objectiu de les persones savies, no es saber moltes informacions i noticies, però, les que saben, les comprenen i les saben interpretar.

    Post a Reply
  34. 2. Avuí en dia rebem informació constantment, però no la cuestionem, no plantejem nova informació que falseja l’antiga. No podem comprendre cap cosa que no haguem interpretat abans, però ens limitem a interpretar i no comprenem. És necessari examinar els coneixements que rebem per poder veure la seva vericitat i no considerar cert el que solem suposar en un primer moment.

    3. Cuan adquirim informació, la valorem en funció de cuan de bona, polémica o exitosa sigui, no valorem la informacio segons la cualitat, i aixó és el que permetria l’abanç de la societat.
    No ens importa la cualitat d’un sou, perque encara que guanyem aquest sou fen el que ens agrada, preferim guanyar més diners amb pitjors condicións, unicament per ser “superior”.

    Post a Reply
  35. Nuestras mentes distan mucho de parecerse a pizarras en blanco. La concepción constructivista asume este hecho como pilar principal en la explicación de procesos de aprendizaje y asimilación de información. Cabe destacar, que aprender consiste en construir un contenido relacionando datos conocidos; de este modo, la adquisición de conocimiento raras veces parte de cero sino que lo hace desde otros ya adquiridos.

    Es a causa de lo previamente comentado que Mònica Terribas cree esencial interpretar la información recibida; yo comparto con ella la opinión de que para avanzar es necesario razonar, comparar y contrastar, no nos podemos quedar simplemente con la información recibida sino que debemos saber interpretarla e ir más allá de lo que dicen las mismas palabras.

    Además, hoy en día tenemos acceso a muchísimas fuentes de información. Yo esto lo considero más un privilegio que no un aspecto negativo, sin embargo, esto requiere que los lectores tengan un cierto grado de madurez para saber qué tipo de información es objetiva o se aleja de la realidad.

    Puntos comentados: 1 y 2

    Post a Reply
  36. 1-. El pes de la sobreinformació: garbellar i endreçar la realitat comunicada.

    Com bé diu la periodista Mònica Terribas, és cert que hi ha una sobrecàrrega d’informació en el món. Cada dia apareixen notícies noves per explicar, la funció dels periodistes seria agafar les coses més rellevants i ordenar-les per informar adecuadament, i així no rebre informació que no és necessaria.

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.

    En aquest punt ens parla de l’èxit. L’èxit no es madeix amb fets sinó la manera o el temps que has dedicat a aconseguir allò que t’has proposat.
    Com bé diu en el text quedem capturats per la imatge o el tuit, i això fa que no és raoni adecuadament.

    Post a Reply
  37. Respecte a la reflecció número 5 puc dir que estic totalment d’acord amb el que ha dit la Mònica Tarribas. Actualment el món només mira per ell i pel seu estat econòmic, vivim en una societat egoista i en la que cada persona faria el possible per ser la millor de totes sense pensar en com poden repercutir les seves accions en els altres. La informació que ens arriva moltes vegades ha estat manipulada i només ens ensenyen el que volen que veiem per molt erronia que sigui. Un exemple molt clar seria el referèndum que es va celebrar a Catalunya el nou de novembre del 2014 en el que les televisions catalanes donaven unes dades sobre el procés de la votació i les televisions espanyoles en donaven unes altres totalment diferents i mes adequades a la seva mentalitat.

    En quan al punt dos l’autora ens diu que el món no reflexiona sobre les situavions que vivim. Aixó és un problema ja que si no reflexionem sobre les situacions no aprenem d’elles i tornem a cometre els mateixos errors una i altra vegada. Hauriem de ser conscients d’aquests errors i intentar posar-hi fi però aqui, i com a tot, també entra el tema econòmic: algunes persones prefereixen repetir aquests errors ja que els surt mes a compte. Seria comparable al tema de les maneres d’obtenir energia: molta gent prefereix contaminar el planeta amb energies no renovables ja que els surt mes a compte en comptes d’invertir en energies renovables i no malmetre el mediambient.

    Post a Reply
  38. Text 1:
    En un món dominat per les rets socials la informació que rebem dia a dia és incalculable. Ens arriba informació que es contradiu, informació verdadera, falsa… Fins que arriba un punt que ja no sabem que creure. Es aquí quan la feina dels periodistes es posa en acció. Han de transmetre la informació verdadera d’una manera clara i entenedora per tal que la gent es pugui fer una idea i entendre el que està passant. Per tan, es pot dir que els periodistes han de lluitar contra la gran quantitat d’informació existent per tal de evitar aquesta sobrecàrrega d’informació que a la llarga ens acaba perjudicant a tots.

    Post a Reply
  39. L’objectiu dels mitjans de comunicació és d’informar sobre una realitat viscuda al món, però, últimament transformen la informació i no ens donen la vertadera realitat ens donen una altra. A l’escola des de petits rebem informació i després l’expulsem a l’examen i en uns quants dies ens oblidem d’aquestes perquè el nostre cervell creu que és informació inútil ja que no la utilitzarem mai a la nostra vida. Doncs jo crec que és lo mateix. Encara estic esperant un #PrayforLahore per els atemptats de Pakistan…

    Post a Reply
  40. En el primer text fa referència a la nostra memòria com a circuit elèctric, d’aquesta manera entenem de manera més clara que no tot el que volem recordar ho recordem. Inconcientment ens podem oblidar de les coses que a vegades volem recordar. El fet de no estar capacitats de recordar-ho absolutament tot és com a conseqüència de la molta informació que ens arriba cada dia, que és més de la que podem adquirir.

    En el text número tres expressa que el fet d’estar en constant comunicació i connexió fa que no reflexionem sobre allò que ens arriba. Un altre punt molt important i molt cert és la manera que asociem l’èxit amb la quantitat i no la qualitat, que és com s’hauria de mesurar (amb qualitat).

    Post a Reply
  41. punt 1: Cada vegada hi ha més recursos i això comporta que cada dia rebem moltes informacions, si comparem la quantitat d’informació que rebem actualment amb les televisons, les xarxes socials,….. i la que rebíem abans sense tots aquest recursos es més escasa; a conseqüència d’això el nostre cervell ha de treure informacions velles o no necessàries per poder adquirir noves informacions, i perquè les informacions dels periodistes destaquin tenen que ser ordenades i que el periodista faci una transmissió el més directe possible cap al lector perquè aquest atengui al que li estan comunicant.

    punt 2: Tothom ha de pensar abans d’actuar, refleccionar o jutjar a algú ja que tothom té maneres de pensar diferents i tothom és lliure d’opinar el que ell creigui convenient partint d’un respecte. Tot ésser humà s’equivoca i això comporta a que si algú comet un error aprengui d’aquella conducta i la suprimeixi del seu comportament.

    Post a Reply
  42. Referent al primer text, crec que és important tenir en ment, que el nostre cervell emmagatzema tot el que considerem important i rellevant per a nosaltres. Per tant al cap i a la fi al emmagatzemar o captar tota aquesta informació també hem de “buidar” una mica la capacitat que tenim, per tant de tant en tant oblidem o bé ens endescuidem de certs fets o dades ja que el nostre cervell no ho considera suficientment necessari per guardar-ho, ja sigui més recent, o menys, però dades que no són importants per a nosaltres.
    I referent al segon text, jo crec que és importantissim que abans d’actuar pensem i reflexionem sobre allò que anem a fer, ja que en un futur pròxim, ens podem empendir d’algunes accions o fets que hem fet en el moment que pensavem en fred, i no hem pogut reflexionar el fet que ens ha succeït, o ens ha passat, per tant és molt important que refelxionem tot el que fem o decidim.

    Post a Reply
  43. L’ofici de periodisme en un món totalment globalitzat és cada vegada més complex. Com s’esmenta al punt 1, la informació es pot trobar en qualsevol lloc de la xarxa i de molts punts de vista diferents. El bon periodista és el que, a partir d’aquesta informació, selecciona de manera rigorosa tot allò que l’espectador o el lector necessita saber per comprendre el conflicte i ho analitza de manera objectiva o amb un punt d’opinió. Quan ens trobem en una situació de sobreinformació, el nostre cervell oblida les notícies que vam llegir fa 3 dies per poder assimilar les que llegirem avui a la tarda, per exemple.
    Respecte al punt 3, molt lligat al punt 1 en el tema de la sobreinformació, al topar-nos amb una gran pes de notícies es fa complicat interpretar i analitzar cada notícia amb rigor i es valora més la quantitat de notícies que la qualitat d’aquestes. Imaginem-nos un telenotícies amb només 3 notícies. Se’ns faria estrany, oi? Per molt ben explicades que estiguessin, estem acostumats a rebre una quantitat d’informació que implica analitzar cada notícia amb menys profunditat per poder encabre-hi les altres.

    Post a Reply
  44. Des del meu punt de vista, un bon periodista és aquell capaç de, recopilant tota la informació d’una notícia concreta, saber traslladar-la a la gent de manera clara, concisa i entenedora. Això però, avui en dia és una feina amb numbroses complicacions. La primera i, des de la meva percepció, la més dificil a convatre és l’anomenada informació instantànea. Tot allò que passa arreu del món és comunicat als individus en qüestió gairebé de minuts, creant una polèmica entre la veracitat o la falsedad d’aquesta, degut a la gran massa d’informació que es transmet, per tant et veus obligat a fer una tria, per poder finalment confeccionar la notícia de la manera més idonea. Per altra banda, la interpretació d’allò que nosaltres rebem també és un tret important a tenir en compte, ja que no a tothom li afecta de la mateixa manera i, per tal cal vigilar amb allò que s’explica i de la forma en que s’explica.

    Post a Reply
  45. Fent referència al segon punt que comenta la periodista, té molta raó quan parla de l’interpretació de les informacions que rebem; primer necessitem indiscutiblement reflexionar sobre el que rebem, és a dir, tota informació l’hem de passar per “filtres”, com ara experiències del passat o lliçons que ens hagin ensenyat. De manera que, per aconseguir avenços en la nostra societat, és crucial reflexionar.
    LLavors, del 3er punt podem comentar que la periodista ressalta la passivitat que la nostra societat esta adquirint amb el pas del temps a causa de les noves tecnologies les quals afavoreixen a la recreació d’escenaris que podrien ser reals, però que en comptes de esforçar-te per aconseguir-los, es limitem a simular-los amb aquestes.

    Post a Reply
  46. La Mònica Terribas és capaç de expressar quasi tots els canvis que hauria de fer la societat en tan sols 5 punts. Si els mirem veiem que són les mateixes idees que ens han anat repetint tota la vida però ella posa exemples i metàfores que fan que ens arribin d’una manera diferent. En els primers punts, bàsicament diu: hem de pensar abans de fer res ja que en el nostre cervell les idees estan desordenades i no sempre surten com nosaltres volem i, tal i com fa el periodisme, les hem d’organitzar. Després parla de la nostra dependència econòmica que tal i com deia Erich Fromm, ens deshumanitza. Finalment diu que per a la professió del periodisme s’han d’eliminar els estereotips i donar només informació explicant els punts de vista i els motius per a cada acció i personalment es el punt amb el que més coincideixo. Els esteotips han de ser eliminats ràpidament ja que són les principals fronteres per poder arribar a la pau. Creure que tot un poble és igual només per l’actuació d’uns quants ens fa perdre tota l’empatia i això provoca que ens tornem uns animals i uns salvatges que només pensen en el seu propi benestar, és a dir, perdem una facultat important de l’ésser humà. Per això és tan important i necessari aquest canvi. Estic molt d’acord amb tot el que diu i espero que segueixi informant sobre la veritat durant molt temps.

    Post a Reply
  47. És cert que el periodisme està una mica (molt, increïblement, fins a límits brutals, terriblement) estancat. És evident que no pot competir en rapidesa amb les xarxes socials si pretén seguir donant dades verificables i profundes. Moltes vegades es diu que la sortida del periodisme és l’opinió: resaré per a que no sigui així; la feina del periodista és donar-me a mi la informació per a que sigui jo qui en formi una opinió. La sortida del periodisme hauria de ser competir en profunditat, és a dir, en abastir els detalls i dades d’aquestes que mai entenem d’on surten (estadístiques, mapes…). El problema d’això és que la tendència és a la inversa: tothom vol titulars ràpids, informació poc precisa però ràpida. Per tant el periodisme està una mica fotut… Per a mi hauria de ser periodisme especialitzat (vull dir molt precís en cada àrea i molt específic; opinió 0 i no cal tanta notícia tonta).

    No passa res, el periodisme és desagradablement benvingut a la planta d’estudis en estat gairebé terminal, per culpa de tota aquesta situació. Els seus companys d’habitació seran doncs la filosofia, les arts… No passa res, amb una bona dosi de morfina via xarxes socials ens passarà ràpid, no?

    Post a Reply
  48. 1-. El pes de la sobreinformació: garbellar i endreçar la realitat comunicada.
    Mònica Terribas fa referència a la tasca del periodista. Considera que aquest ha de garbellar la informació i ajudar a tenir un criteri determinat, però el problema d’aquest fet és que el periodista focalitza molts cops, també, la seva opinió i, per tant, afegeix la seva ideologia a la notícia. El que fa que la notícia es tergiversi i que deixi de banda l’objectivitat que tot fet ha de tenir.
    Suposo que tampoc és fàcil desprendre’s dels sentiments i emocions davant notícies que poden ser influenciables en la opinió del periodista, però per tal de ser objectiu, hauria de fer-ho, i hauria de tenir en compte les variades opinions que hi pot haver sobre el fet.

    2-. La interpretació del món comunicat
    Mònica Terribas opina que per tal que la societat avanci, hem de reflexionar abans d’interpretar ja que, d’altra manera, no arribarem al coneixement i la societat esdevindrà una rutina plena d’emocions però sense avenços.
    Des del meu punt de vista, i des de l’experiència, considero que se’n pot aprendre dels errors, i precisament són aquests els que ens fan avançar, ser més forts i obrir-nos camí cap a noves investigacions o coneixements.
    Per tant, és important fer ús de les experiències i fets històrics anteriors, que ens permeten analitzar i revisar quins errors, o bé mèrits, hem comès per tal de corregir-los o bé tornar-los a dur a terme millorant-los.

    Post a Reply
  49. En referència al punt 1, sí que és cert que actualment en el món hi ha una sobrecàrrega d’informació pel que fa gairebé a tots els temes de molts àmbits, i moltes vegades, aquestes tones de webs que fan referencia a un mateix tòpic són oposades, per tant, penso que la feina dels periodistes és, de totes les diferents versions existents, mirar quina és la més vàlida pel que fa als arguments, i després comunicar-la i transmetre-la d’una manera que no sigui molt complicat entendre-la.

    D’acord amb el punt 3, actualment, per totes les tones d’informació que rebem dia a dia, moltes coses no som capaços de interioritzar-les, com diu Mònica Tabert; és més, hi ha moltes notícies que des del meu punt de vista, la gent hi confia plenament sense parar-se a reflexionar si allò que estan comunicant sigui de l’àmbit que sigui, és realment verdader.

    Post a Reply
  50. Referint-me al primer punt, “el pes de la sobre informació: garbellar i endreçar la realitat comunicada”, Mònica Terribas compara la nostra ment amb la xarxa elèctrica, les dues poden saturar-se a causa d’un excés d’informació, la nostra ment però, és capaç d’assimilar més informació si aquesta se li proporciona de manera ordenada, i aquesta és la feina d’un bon periodista. Seguidament, referint-me al punt tres, “la interpretació del que vivim requereix reflexió”, Terribas explica que els missatges s’articulen en funció de l’èxit, però m’agradaria afegir que quasi totes les accions del nostre dia a dia són en funció de l’èxit. Dediquem més temps a aquelles coses que sabem que ens proporcionaran un major èxit, i com bé diu Terribas, mesurem l’èxit en termes quantitatius i no qualitatius. Per això, hem de dedicar més temps a la interpretació de la realista, la qual necessita ser reflexionada, i no a la recreació d’aquesta.

    Post a Reply
  51. Mònica Terribas ens explica què fer per què les notícies i informacions mundials arribin a la població. Ella comenta que a vegades massa informació en poc temps provoca un desordre al teu cervell, de manera que aquella informació que se t’ha intentat transmetre no has aribat a assimilar-la. Els anuncis han de ser molt directes i molt meticulosos, però a l’hora han de tenir precaució al fer un comunicat sobre algun fet que ha passat o estar passant, de manera que es pugui entendre i que no s’arribi a formular un enunciat incorrecte sobre la informació que ens intenten transmetre. Per altra banda, d’alguna manera han de buscar allò que capti l’atenció de la gent i que els hi creï un impacte, això provocarà que els hi interessi i per tant aquesta informació els enganxi.

    Post a Reply
  52. 1- Actualment, estem envoltats de numbrosos estímuls que provoquen que rebem molta informació, encara que no ho volguem. El nostre cervell és capaç de triar aquella informació que ens crida l’atenció i ometre aquella que no ens resulta interessant. Aquest mecanisme és el que ha de permetre als periodistes transmetre als oients aquella informació que provoqui un impacte.

    2- Les persones actuem segons les emocions sense pensar anteriorment en una reflexió. El conjunt de persones que realitzen aquesta acció es troben dins una societat i d’aquesta manera s’esta creant una societat regida per els impactes i les actuacions en conseqüència d’aquests impactes, i no ens parem segons abans a reflexionar, fet que provocaria un gran desenvolupament de la societat i com a persones.

    Post a Reply
  53. En el següent text de la Mònica Terribas em centratré en diferents punts, per una banda cal dir que si que és cert que hi ha molta sobreinformació com molt bé diu en el punt 1, aquesta sobreinformació és la que fa que constantment s’hagi de destriar lo important de lo no important i ordenar-ho com és debut, ja que el món de la comuniació és molt gran i podria arribar a ser un problema. Dia a dia com molt bé diu la Mònica en el món surgeixen moltes coses, i ens enterem de moltes maneres, tot i que, a vegades tota aquesta informació no és retinguda en el nostre cervell i és per això que considero que s’ha de garbellar i endreçar tal i com es comenta s’ha de realitzar per tal que aquest problema no hi sigui, un problema causat per la sobreinformació.
    Per altra banda en el cas del 3 apartat, fa molta referència al temps de negoci que es dedica a la comuncaió, realment com molt bé diu ella el fet de voler aconseguir l’èxit a partir d’una notícia fa que ens allunyem de la realitat i disfressi d’una manera aquell missatge que es vol transmetre per tal d’informar a la gent, i per tant no parlem de interpretació del missatge sinó moltes vegades es parla de ficció, en part degut a la societat on ens trobem i la capacitat de comunicació que hi ha arreu del món.

    Post a Reply
  54. 2. “La interpretació del món comunicat és imprescindible per superar la realitat informada”, aquesta frase sintetitza el que la Mònica Terribas intenta explicarnos. Vivim en un món en el qual rebem cada cop més informació, i només podem ser capaços d’entendre-la, analitzant-la. És a dir, no podem comprendre cap cosa que no haguem interpretat abans. És necessari examinar els fets que observem per poder veure el seu significat de veritat i no només el que podem suposar en un primer moment.

    3. La nostra societat es tan competitiva que mai ens veurem capaços d’assolir l’èxit. Quan haguem aconseguit la feina dels nostres somnis, quan haguem creat la família que sempre havíem desitjat, quan haguem visitat aquelles ciutats que ens han enamorat, no ens sentirem satisfets perquè sempre hi haurà algú que ho fagi millor. Sempre ens comparem, des de petits ens ensenyen a fer-ho, les notes dels examens, la posició al final d’una carrera, els diners que ens gastem amb la roba… I no ens adonem que l’èxit no es mesura en victòries, sinó en la qualtiat d’aquestes.
    Fent referència a la reflexió que proposa sobre el temps que dediquem a la recreació de la realitat en comparació a la interpretació d’aquesta, hi estic totalment d’acord. Xarxes socials com el twitter ens ofereixen informació sobre fets que passen en el mateix moment, i això provoca que no hi hagi temps per fer una reflexió sobre el que estan informant.

    Post a Reply
  55. En primer lloc, crec que les opinions en general del text són molt certes però m’agradaria destacar els punts dos i cinc. Referent al dos crec que té molta raó quan comenta que només en limiten a acceptar la realitat i ha rebre els successos que ens passen diàriament, sense intentar reflexionar sobre lo passat. Per l’altre banda, en el punt cinc, consideixo amb l’opinió de Mònica Terribas, quan diu que no mirem les causes de els fets i només ens dediquem a parlar sobre la catàstrofe.

    Post a Reply
  56. Tal i com diu Mònica Terribas els periodistes ajuden a la societat a interpretar el món, tot i que de vegades, depèn de la font, de forma no prou objectiva.

    M’agradaria comentar primer de tot el punt 2, que té com a títol: l’interpretació del món comunicat.
    En aquest punt, la periodista ens diu que cal reflexionar abans d’interpretar, és a dir, que cal pensar abans d’actuar. De vegades, tal com diu Terribas, un impacte pot provocar-te una sensació, però aquest, no t’ajudarà a comprendre’l i poder així informar objectivament; per tant, cal reflexionar abans.

    Aquest es pot relacionar amb el punt 5, amb el títol: l’impacte substitueix l’interpretació.
    La periodista i presentadora de Catalunya Ràdio, crec que exemplifica de la millor forma possible, un fet proper tan d’espai com de temps, que té molt de ressó arreu del món, els atemptats de París.
    El missatge que jo crec que ens vol transmetre amb aquest és que sí, que és important contrarestar i contextualitzar per tal de interpretar la notícia. Però, hi ha temps per fer-ho? Mònica Terribas ens deixa entendre que no, ja que una vegada quan s’acosegueix, ja no interessa, ho ja simplement és tard.

    Post a Reply
  57. En aquest món és molt important el saber comunicar, per tant, el món periodístic. Mònica Terribas ens explica aquest món i què fer per què les notícies i informacions mundials arribin a la població; ja que això no sempre és senzill. A vegades massa informació en poc temps pot provocar un caos al teu cervell que provoca l’eliminació de tota aquesta informació; com si no t’hagués arribat res. Han de ser molt directes i molt meticulosos, però a l’hora han de tenir precaució al fer un comunicat sobre algun fet que ha passat o estar passant, de manera que es pugui entendre. Per altra banda, d’alguna manera han de buscar allò que capti l’atenció de la gent i que els hi creï un impacte, això provocarà que els hi sigui del seu interés i per tant la informació els hi arribarà bé.

    Post a Reply
  58. 1. El pes de la sobreinformació: garbellar i endreçar la realitat comunicada.

    Si que es cert que avui en dia en tots els àmbits (social, educatiu..), tendim a sobrecarregar la nostra informació sobre un tema o contingut això de vegades pot provocar que no sapiguem arribar a parlar amb coneixement sobre un tema, el que fa el periodisme avui en dia es organitzar aquesta informació per a poder adreçar- la amb “major facilitat” al públic.

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.

    Si que és cert, que en el món en el qual vivim actualment ens dediquem a informar-nos sobre una realitat o fet per així saber sobre el que parla i arribar a entendre-ho però no ens parem quasi mai a únicament entendre el perquè d’aquella acció per a arribar a una resposta lògica, pel simple fet de no tindre temps o de negació davant d’una realitat.

    Post a Reply
  59. Fent referència al segon punt que comenta la periodista, té molta raó quan parla de l’interpretació de les informacions que rebem; primer necessitem indiscutiblement reflexionar sobre el que rebem, és a dir, tota informació l’hem de passar per “filtres”, com ara experiències del passat o lliçons que ens hagin ensenyat. De manera que, per aconseguir avenços en la nostra societat, és crucial reflexionar.
    LLavors, del 3er punt podem comentar que la periodista ressalta la passivitat que la nostra societat esta adquirint amb el pas del temps a causa de les noves tecnologies les quals afavoreixen a la recreació d’escenaris que podrien ser reals, però que en comptes de esforçar-te per aconseguir-los, es limitem a simular-los amb aquestes.

    Post a Reply
  60. 1-. El pes de la sobreinformació: garbellar i endreçar la realitat comunicada.

    Personalment estic d’acord que el món periodístic duu a terme la tasca de garbellar i endreçar la realitat comunicada, tot i que el punt de vista del periodista i/o de l’editor influeix molt. Per exemple la realitat expressada per un periodista pot ésser completament contraria a la realitat comunicada per un altre periodista i/o editor partint de la premissa que ambdós relaten la mateixa realitat.
    Responen a les preguntes que fa l’autora Mònica Terribas, per saber triar la informació que s’emetrà i la que no, jo diria que simplement ho fan a través de mètodes de selecció com seria el mètode d’ideologies. Cada emissora de ràdio o canal de televisió, exposa notícies pertinents a la seva manera de pensar i veure les coses, ho fan de manera subjectiva satisfent als receptors.

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.

    L’afirmació que realitza la periodista Mònica Terribas “Els temps del negoci de la comunicació són contraris a la reflexió” és una frase sobre la qual s’ha de discutir i pensar dedicant-li temps. Avui en dia dediquem més temps en crear idees que es basen en la còpia que pas parar-nos a pensar per a quin motiu fem o deixem de fer les coses. Hem entrat en una rutina de còpia en el qual el sistema per realitzar tasques, ja siguin físiques o psíquiques, no les realitzem per propi pensament sinó que repetim el que hem vist com màquines.

    Post a Reply
  61. Com molt bé diu Mònica Tarribas, comunicar un món el qual ja està comunicat, no és d’allò més fàcil. Així doncs, l’objectiu del periodista és saber ordenar la realitat que ens arriba per poder-la interpretar correctament. No obstant, m’agradaria parar atenció als dos últims punts del text de la periodista. D’aquesta manera, com a conseqüència del negoci i del desig de tenir un rècord d’audiència, els mitjans de comunicació no busquen transmetre una bona interpretació de la realitat sinó una realitat que impacti emocionalment, és a dir que desperti una atenció social. Així doncs, no tenen temps de reflexionar sobre l’autèntica realitat i l’únic que transmeten és una informació explicada impecablament que acabarà impactant a l’audiència i el que em sorprèn és que amb això ja en tenen suficient.

    Post a Reply
  62. Estic d’acord amb el text 2 de la Mònica Terribas ja que és molt important que reflexionem abans d’interpretar, haver tingut una vivència similar o que algú del nostre entorn ens hagi explicat les seves vivències, ens fa que empatitzem amb una determinada situació i aixó ens ajuda a trobar les eines per actuar davant aquella situació. La experiència sempre és important per a posar-nos en la pell d’aquell que en aquest moment viu la situació. I com diu la Terribas la interpretació del món comunicat és imprescindible per superar la realitat informada.

    Estic d’acord amb el text 4 de Mònica Terribas ja que en el dia a dia, ja sigui a les xarxes socials o per Tv, veiem que les emocions han de ser més rendibles que la raó.
    Avui en día trobem programes a la graella televisiva com GH, Sálvame Deluxe o de tema esportiu on el principal objectiu és aconsseguir la màxima audiència , provocant de vegades aquestes emocions en l’espectador, degut a conflictes, baralles …i en canvi altres programes de debat no tinguin cap interès. El factor negoci és el principal aliat d’un món comunicat instantàniament.

    Post a Reply
  63. Punt 2:
    El fet que es rebi molta informació, però no s’assoleixi, fa que no serveixi per enriquir, simplement saber per saber, sense conèixer. Així que estic d’acord amb Mònica Terribas quan afirma qui sap més notícies no és més savi, ho és aquell que la sap gestionar i l’entén.
    Punt 3:
    En aquest punt li veig una relació amb l’anterior, ja que fa referència a treballar i interpretar la informació, no tenir-la i prou. Mirar la profunditat d’aquella notícia o imatge.

    Post a Reply
  64. Punts 1 i 2.
    L’avenç, la globalització i el capitalisme han fet créixer la quantitat d’informació fins al punt de que aquesta sigui excessiva i gairebé il·limitada. Així doncs, la dedicació d’aquells qui centren el seu esforç en la gestió i la comunicació de la informació es troba en la qualitat que adquireix la informació i no en la quantitat de difusió d’aquesta. La qualitat de la informació serà la qui determini la petjada o el rerefons d’aquesta en la persona qui la rep, en canvi la quantitat produeix indiferència. Els professionals de la comunicació, per a l’excel·lència del procés comunicatiu, centren el seu esforç en la selecció, l’estructuració i la qualificació de la informació per a que el qui rep la informació, aquest en serà el secret que conduirà el camí de l’èxit comunicatiu.

    Post a Reply
  65. La periodista ens recomana ordenar els conceptes que ens arriben pels medis de divulgació informativa, ja que aquests, proporcionen fets i notícies en massa les quals col·lapsen i saturen la nostre capacitat d’adaptar i comprendre informació i ens ceguen de veure la importància de la notícia i el que ens vol expressar. Així doncs, cal ordenar coherentment la importància de la informació que rebem i percebre el que és important i el que no destaca dins la notícia, sinó que actua com a complement informatiu, és a dir, un afegit. La massivitat de les notícies venen acompanyades per aquests fets complementaris, els quals careixen d’importància, i a vegades, resalten més que la notícia en si, provocant així, que el concepte important de la notícia, es vegi ofuscada per la quantitat d’informació innecessària, on el que regna és la quantitat per sobre de la qualitat.

    Post a Reply
  66. Punt 1: Jo estic d’acord amb aquest punt ja que un excés d’informació no seria bo per a les persones i es necessita gent per a poder ordenar-la i triar quina mostrar i quina no.
    Punt 3: En aquest punt parla que la gent és fixa més en la recreació que en la interpretació de la realitat, i això no està bé ja que en la meva opinió, si fas una bona interpretació, el missatge que vols transmetre guanya molta qualitat.

    Post a Reply
  67. Aquesta reflexió següent fa referència al número 1. Tenim molta informació dins la nostra ment, agradable, desagradable, anècdotes emocionants,… Normalment, casi el 99% de les vegades a causa de la gran quantitat d’informació negativa fa que les persones “explotem”, que deixem sortir els nostres sentiments de frustració, ja sigui plorant, cridant,… El problema és que no saps perquè aquesta informació que un mateix creu que és negativa et fa reaccionar de tal manera. No saps si és a causa d’alguna experiència negativa o un fet irrellevant però que et va sobtar i et va fer reflexionar en aquell moment però des de llavors no hi havies pensat més.

    Aquesta altre va amb relació a la número 2. No s’ha de jutjar, abans s’ha de reflexionar bé sobre la persona o tema o succés del passat ja que no sempre passarà el mateix que en una situació semblant de temps enrere. No podem pensar que en una situació x et passarà el mateix que aquesta mateixa del passat. Hem de comprendre que no tothom té els mateixos pensament i que no actuarà igual. Hem de viure el moment i així ens serà més fàcil poder plantar cara allò que sens planteja.

    Post a Reply
  68. 1. El pes de la sobreinformació.
    Crec que la comparació que fa en aquest cas la senyora Mònica Terribas entre una xarxa elèctrica i la sobreinformació és molt adient. El nostre cap durant el dia rep moltíssima informació, molta més de la que convindria probablement. Fa uns anys, no tenien xarxes socials; fa uns quants anys més, no tenien televisió ni ràdio, i la informació que arribava als ciutadans era molt escassa. Actualment, durant el dia, directament i indirectament rebem moltes notícies, i estic d’acord en el fet que un bon periodista el que ha de fer és ordenar i aclarir les idees, jerarquitzar-les per poder transmetre així el que es vol comunicar a l’oient o lector.

    3. La interpretació del que vivim requereix reflexió.
    Tal com he esmentat anteriorment, rebem molta informació constant durant tot el dia, ens arriba molt ràpid i moltes vegades no tenim temps ni a analitzar-la. Personalment, crec que és un procés imprescindible per tal de poder interioritzar les notícies de la millor manera possible. Per tal que aquesta informació rebuda sigui objectiva, tal com diu la Mònica Terribas la ficció no pot superar l’assaig, i s’ha de fer una interpretació de la realitat per sobre d’una recreació d’aquesta.

    Post a Reply
  69. 2-. La interpretació del món comunicat
    Estic totalment d’acord amb la reflexió que fa Mònica Terribas i la distinció que fa entre una societat de la informació i una societat del coneixement. Considero que molts mitjans de comunicació s’haurien d’aplicar el fet que han d’interpretar els fets que ens expliquen. Sense una bona reflexió i un procés de relació i interpretació, els fets es queden en això, fets aïllats que a priori no tenen cap tipus de connexió. Cal que ens transformem en una societat del coneixement en que gràcies als mitjans de comunicació sapiguem enriquir-nos i entendre i comprendre millor el món.

    3-. La interpretació del que vivim requereix reflexió.
    En aquest punt Terribas també exposa que els mitjans de comunicació manquen d’una reflexiò prèvia. Afegeix també, i hi estic molt d’acord, que l’èxit es mesura en termes quantitatius, quan s’hauria de fer qualitativament. El temps relacionat amb la quantitat de missatges que ens arriben constantment provoquen que el món comunicat dediqui més temps a la recreació de la realitat abans de la seva interpretació, i en aquest aspecte, considero que té molta raó, encara que la interpretació de vegades pot arribar a ser molt subjectiva i per tant el fet que els mitjans de comunicació la fessin, podria portar conflicte.

    Post a Reply
  70. 2 →M’agradaria iniciar aquest comentari amb un petit exemple. Després de tot un dia a l’escola, adquirint coneixements, arribes a casa i et poses a jugar a la play, el dia següent et fan una prova sorpresa i tot haver escoltat el dia anterior i apuntar-te tot el comentat a classe, no et surt bé i suspens. D’altre banda, la teva amiga que es va passar la tarda repassant el que havia fet a classe, va aprovar la prova amb molt bona nota. Amb aquest comentari vull fer entendre que per tal d’entendre el que has viscut i poder avançar i aprendre cal que revisem i el que ens han ensenyat o el que hem viscut anteriorment. D’aquesta manera, comprendrem més i podrem enriquint-se més i evolucionar més.

    5 → Estem vivint una època en la qual hi ha hagut molts avenços en la tecnologia, això ha provocat una comunicació global del món. Pots saber els problemes que estan vivint gent de l’altre punta del món, o bé, comunicar-te ràpidament amb aquests. Tot i l abona comunicació, no sempre es comunica tot el que la gent li agradaria saber o té la necessitat de saber. Principalment, aquest fet es deu que saber la veritat sobre un fet, o investigar les dues perspectives, o no interessa, o no hi ha suficient temps, o bé és molt més còmode deixar com estar sense generar més polèmica entre els dos bàndols. Aquesta comoditat és molt comú en la nostra societat, la gent no vol recercar més sobre quelcom per tal de no posar-se en problemes.
    Dit això, reconec que és molt important saber els dos bàndols ja que tot i requerir més esforç, és molt més satisfactori, i és molt més productiu per la societat en general ja que d’aquesta manera ajudes a l’opinió pública a digerir la guerra, a més de generar menys pors i desconcerts.
    Tot i això, no estic d’acord amb l’exemple escrit en el text, sobre l’estat islàmic. Ja que en aquest cas, no hi ha res que pugui justificar els atemptat fets, sigui la causa que sigui, mai es pot atemptar d’aquesta manera i fer aquesta massacre. És impossible entendre aquest enemic, no només perquè no volem sinó perquè ells no volen i són incapaços d’arribar a cap acord. Ells són així, i no hi ha res que els canviï. Per això, la gent que ha patit aquests atemptat no podran afeblir la seva reacció tot i sabent les circumstàncies i raons de l’enemic.
    D’altre banda, crec que és imprescindible en qualsevol dels altres casos saber el perquè. Seria molt més fàcil dialogar, resoldre els problemes i tenir seguretat.

    Post a Reply

Submit a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

css.php