Gregorio Luri: el filósofo y el campesino


Gregorio Luri: el filósofo y el campesino

El MESTRE, amb majúscules, Gregorio Luri, Doctor en filosofia i llicenciat en Ciències de l’Educació, ha tingut l’amabilitat de fer-me arribar aquest text quan li vaig demanar si volia participar en aquest web amb una reflexió. Li passo la paraula:

Un filósofo antiguo se encontró un día con un campesino que llevaba un gallo en una jaula de mimbre con la intención de hacerle un sacrificio a un dios en un templo próximo.

-¿Por qué razón vas a sacrificar este animal a un dios? -le preguntó el filósofo al campesino.

-Es el pago de un favor que he recibido del cielo -atinó a responder el campesino.

-¿Y estás seguro de que esto que vas a hacer es exactamente lo que debes hacer? -insistió el filósofo.

-En esta región es lo usual, los campesinos siempre hemos sido agradecidos con los dioses y siempre les hemos hechos manifestado nuestro agradecimiento con sacrificios.

-¿Pero cómo sabes que el sacrificio de un gallo es agradable a los dioses?

-Permíteme, filósofo -dijo el campesino, alzando la voz y recomponiendo su figura- que sea yo quien te interrogue ahora, ¿con qué derecho me preguntas estas cosas?

-Entre los filósofos es lo usual, siempre lo hacemos así.

Tras estas palabras, se miraron uno a otro con sorpresa y cada uno siguió su camino.

Què en penseu?

29 Comments

  1. Durante este pequeño fragmento, se nos aparece la siguiente situación: la de un campesino regido por las tradiciones, y la de un filósofo que no para de cuestionarlas.
    Como se muestra al final del fragmento, cada uno aparenta sorpresa ante la actitud del otro, por que será?, se nos pregunta.
    Desde el punto de vista del campesino, la tradición del sacrificio del gallo parece totalmente legítima, pues según le parece, eso es lo que provoca que tenga buena fortuna, sin comprobar realmente si es gracias al sacrificio, el ya presupone que es debido al acto divino, quien es el filósofo para cuestionar la palabra de Dios?
    Desde el punto de vista del filósofo, no se da nunca nada por sentado, de hecho, preguntarse el porque de las cosas es lo más importante, es de esperar que se pregunte el por que de esas costumbres sin ningún tipo de fundamento ni respaldo.Es lógico, que él también se quede perplejo ante la actitud conformista del campesino.

    Post a Reply
  2. Aquest diàleg entre un camperol i un filòsof és molt interessant, crec que està feta per pensar en com la lògica del filòsof treu tot el sentit a les tradicions en les quals creia el camperol. Perquè el filòsof s’ho qüestiona tot, en canvi el camperol segueix les tradicions per molt absurdes que semblin a una persona que ho analitza objectivament, com en aquest cas és el filòsof. Un cop el filòsof fa que el camperol se n’adoni de com de ridícul és el que està fent, el camperol es posa a la defensiva, per intentar protegir les mentides que ha cregut tota la seva vida.

    Això segueix passant avui en dia, de fet, hi ha gran quantitat de gent que segueix creient en històries, que quan examinades, mostren ser històries absurdes.

    Post a Reply
  3. Trobo que aquesta reflexió és molt interessant pel simple fet de qüestionar una costum del pagès (fer el sacrifici). Qüestionar una costum no és fàcil, degut a que amb les costums és amb el que menys et fixes. Quan el filòsof li pregunta al pagès per què ho fa, aquest és deu quedar amb la pregunta al seu cap, reflexionan sobre el sacrifici, i quan definitivament veu que el filòsof l’ha posat en ‘dubte’ a ell i a les seves costums, ell li diu que amb quin dret li pregunta això per tal de defensar el seu sacrifici.

    Post a Reply
  4. El que ens vol fer referència a quest text és el fet de que la societat sempre ha estat molt infulida en el comportament i en les nostres costums. El que preten fer el filòsaf en aquest cotext és fer que s’anadoni el pagés que està sacrificant a un animal pel simple fet que és el que diu la seva religió, sense saber si realment Déu ho vol així.

    Post a Reply
  5. Penso que aquest és un clar exemple que ens mostra la diferència entre un ésser racional i un filòsof. Podem comprovar com el pagès, guiat per les creences (falses o no, depèn la persona) duu a terme el sacrifici sense qüestionar-se res. Sense qüestionar-se el perquè d’allò ni quina finalitat té. A diferència trobem el filòsof el qual veiem com es qüestiona els fets que duu a terme el pagès. Opino que aquest text és molt adequat per mostrar-nos la diferència entre una persona indiferent i una que busca més enllà. També opino que la indiferència no és la solució de res. Tindre una mica de curiositat pel perquè de les coses és el que ens ha fet i ens fa evolucionar com a persones. Si tots fóssim indiferents la humanitat no avançaria.

    Post a Reply
  6. Crec que el filòsof (i filòsofs en general) sempre volen qüestionar allò que donem per comú. En aquest cas, el pagès té per costum sacrificar un animal per agrair als déus la bona collita que ha tingut. El filòsof pregunta per què ho fa, i també per què un pollastre, si està segur de què aquest animal complaurà als déus. Tot i això, mai nega que ho hagi de fer, o l’existència dels déus, només pregunta el perquè.

    Post a Reply
  7. Siempre he pensado y pensaré que los estudios son una muy importante parte de la formación de una persona y según los tengas o no tu personalidad será de una forma u otra.
    En este texto se ve claramente a que me refiero, el campesino que seguramente es in alfabeto va a quitarle la vida a un ser vivo solo porque las demás personas de su alrededor lo hacen sin basarse en una explicación lógica, se deja influir fácilmente porque carece de una personalidad fuerte.
    El filósofo en cambio al no encontrar una explicación racional a los actos del campesino le hace preguntas para ver si puede entender porque hace lo que hace.

    Post a Reply
  8. En la meva opinió, l’objectiu d’aquest text, és ensenyar-nos la importància que arriba a tenir la filosofia en l’ésser humà. I és que, inconscienment, és la filosofia la que ens obliga a pensar, utilitzant el nostre raonament per entendre perquè fem les coses d’una manera o d’una altra. És a dir, el fet que la societat ens hagi inculcat uns valors o comportaments concrets, no implica que no ens poguem preguntar ni plantejar si allò realment és el correcte i el que volem fer.
    És per això, que mai haurem de donar res per fet i deixar de questionar la manera en la que es fan les coses, ja que si perdem aquesta capacitat, tots ens acabarem convertint en el pagés, persones ignorants sense la principal característica que ens diferencia dels altres éssers vius, la capacitat de raonar.

    Post a Reply
  9. Crec que el filosof el vol fer entendre que no fa falta fer aquest sacrifici per un eses que no existeix i així treure-li la vida a un altre i així podem veure con la gent normalment fa les coses sense pensar tant filosofs i pagesos que fan coses perque
    les fan els altres.e

    Post a Reply
  10. Jo crec que el pagès es un home Influenciat per la societat i per el pensament del moment per tan no es culpa seva pensar d’aquesta manera i el filòsof intenta fer que el pagès obri la seva ment i vegi més enllà del que li han ensenyat durant tots la seva vida però es molt complicat perquè es com intentar imaginar un color nou totalment diferent, realment es molt complicat deixar de seguir els teus ideals i deixar de pensar en el que has cregut sempre per por o per qualsevol motiu. També crec que no te res de dolent creure en algun ideal per saber que tens algú que t ajudarà . Per tant els dos tenen raó.

    Post a Reply
  11. Aunque el filósofo y el campesino tengan creencias muy diferentes ya que el primero cree en la razón y el campesino en Dios, los dos actúan según las influencias de su sociedad pero sin saber porque. El campesino quiere hacer un sacrificio a Dios porque los demás le hicieron creer en él, en cambio el filósofo hace preguntas al campesino pero cuando ése le responde con la pregunta “¿con qué derecho me preguntas estas cosas?” el filósofo responde que lo pregunta ya que es lo que hacen los demás, lo que nos indica que no es realmente un filósofo ya que al igual que el campesino hace las cosas porque lo hacen los demás sin averiguar el porque o intentar ir más allá.

    Post a Reply
  12. Avui en dia, la societat té una gran influència en les persones. Tothom fa el que creu correcte segons el que veu en l’entorn que l’envolta i mai s’arriba a preguntar el perquè dels seus actes. I com per expemple passa en aquest fragment quan el filòsof li pregunta al camperol perquè sacrifica aquell animal ell li respon que és el normal, que tots els camperols ho porten fent així des de sempre per tal d’agraïr els Déus quan els hi passen coses bones. Però en cap moment un d’ells s’ha parat a pensar si realment es el que s’ha de fer.

    Post a Reply
  13. Pel que he entès, aquest text intenta mostrar-nos d’una banda el veritable significat de la filosofia i, de l’altra, ens explica que la raça humana ha dominat l’art del costum; el pagès va per la seva vida dia a dia, sense qüestionar el per què de les coses, la qual cosa és, per descomptat, la pregunta més freqüent dels filòsofs. Veiem com el filòsof repta el pagès a pensar més enllà del que li han dit, preguntar per què està fent el que està fent, qüestionar les seves actions. El pagès simplement diu que és costum sacrificar animals per als déus i és per això que ell ho està fent. Però quan li pregunta al filòsof per què està demanant a totes aquestes preguntes, ell li respon que és habitual fer aquest tipus de preguntes entre els filòsofs. Luri està intentat mostrar-nos en aquesta última frase que som tots d’una manera o altre persones de costum.

    Post a Reply
  14. El filosofo pregunta al campesino de porqué encuerra a un gallo en una jaula para darselo a Diós, y el campesino le dice que lo hacen todos y el campesino le dice al filosofo de porque le pregunta esto y el filosofo le contesta de que todos los filosofos preguntan.

    Post a Reply
  15. Al leer el texto me da la sensación que el campesino sigue el “rebaño” , con esto quiero decir que hace las cosas porque la otra gente lo hace sin pensar antes si lo que va hacer es correcto . Gracias !

    Post a Reply
  16. Sincerament crec que tots dos tenen punts de vista diferents. Per una banda, el pagès creu que déu ha de rebre sacrificis perquè estigui content, però no raona perquè ho fa. En canvi el filòsof com que és més sabi li fa una pregunta intentant averiguar el perquè d’aquella acció del campesi, per tan el filòsof te més capacitat de raonar que el pagès.

    Post a Reply
  17. Jo crec que tan el filòsof com el pagès, tenen punts de vista i creences molt diferents. El filòsof, per una part creu que déu és el més gran que hi ha, que s’han de sacrificar coses per demostrar el seu agraïment cap a déu, sense verdaderament preguntar-se el perquè dels seus actes i criteris. El filòsof, creu fermament amb la capacitat de raonament i amb el fet que tot ha de tenir un motiu. Quan el filòsof li qüestiona la seva decisió al pagès, aquest s’enfada ja que no veu el sentit a preguntar-se el que fem i les nostres quotidianes decisions a vida.
    Crec que aquest text reflecteix el principal objectiu de la filosofia: el raonament i qüestionar tot allò que es fa a la vida, totes les decisions.

    Post a Reply
  18. Creo que el texto refleja muy bien la sociedad de hoy en día. Si ahora mismo le preguntamos a gente creyente la razón por la que hace una cosa, no podrán darnos una respuesta exacta, ya que ni ellos mismos lo saben. Pasa lo mismo con muchos otros aspectos de la vida

    Post a Reply
  19. En mi opinión el filósofo esta en su pleno derecho preguntándole al campesino, ya que el filósofo no hace ningún daño a nadie, a diferencia del campesino, que va a sacrificar a un ser vivo, es decir, matar a un gallo para “satisfacer” a un dios que probablemente no exista. Y esto es lo que el filósofo le está intentando demostrar, y cuando el campesino ve desde el puto de vista del que está debatiendo el filósofo cae en un proceso de negación ya que no quiere perder la razón y quiere seguir con lo que está haciendo con la más simple excusa de que se ha hecho siempre así.

    Post a Reply
    • En mi opinión, el campesino está en su pleno derecho preguntándole al filósofo, ya que este ha herido sus sentimientos al intentar menospreciar sus tradiciones con tal de alimentar su ego, mientras que el campesino no tiene la percepción de causar daño alguno a nadie. Pero el filósofo, que únicamente buscaba una religión coherente a la que unirse para llenar el vacío interior que le provoca su ateísmo, insiste, mostrándole al campesino su estado. El campesino, al darse cuenta de la situación, se llena de orgullo, recompone su figura y clarifica a qué cuestiones responden sus creencias con una muy astuta pregunta.

      Post a Reply
      • Por lo que a mi respecta la opinion de Wizzard101 es parcialmente correcto , sin embargo tu por lo que demuestra en tu comentario no entiendes lo que està pasando ya que segun usted el filosofo qüestiona al campesino como incentivo para burlarse d’este y aumentar su ego.El filosofo como buen filosofo se questiona el porque de las cosas para lograr un mayor conocimiento acerca de este tema .En su comentario usted nos dice que el campesio se llena de “orgullo” i este argumenta sus hechos al filosofo preguntandole el derecho que este tiene para questionarle tal cosa.Al observar la reacción del campesino , nos damos cuenta de que no es una acción de orgullo mas bien es una acción que nace del fruto de la ignorancia ,pues el no sabe responder a la astuta pregunta de :”¿Pero cómo sabes que el sacrificio de un gallo es agradable a los dioses?” .
        El filosofo intenta hacer pensar por si mismo al campesino i no por el hecho de seguir unos ideales religiosos en los cuales nadie se suele preguntar nada mas de lo que està escrito. Usted tambien atribulle el hecho de que el filosofo es ateo cuando en el texto no nombra nada sobre su pensamiento religioso , mas tendría usted que saver que algunos de lso mas grandes filosofos de la historia han creido firmemente i han sido seguidores de alguna religión.

        Post a Reply
  20. Pienso que todo el mundo puede hacer y creer lo que quiera ya que todos tenemos diferente manera de pensar. Creo que por mucho que sea un filosofo si el campesino no lo quiere contestar esta en todo su dercho. Todas las personas hacemos las cosas por algo, si el campesino tiene la conciencia traqnuila al momento de sacrificar el animal, tendra sus motivos; como bien dice que es el pago de un favor recibido des del cielo.

    Post a Reply
  21. Este texto nos propone una cuestión muy interesante: ¿Somos las personas “animales de costumbres”? Tomando de ejemplo la situación del texto, el campesino quería realizar el sacrificio del gallo alegando que, textualmente, “en esta región es lo usual” pero el filósofo, insatisfecho con la respuesta, sigue interrogando al campesino hasta que este, sin saber que contestar más, le pregunta: ¿Y tu por qué me preguntas todo esto? El filósofo le responde: “entre los filósofos es lo usual, siempre lo hacemos así”. Los dos se dan cuenta de que la razón por la que actúan de ese modo es porqué para ellos es “lo usual”, es su costumbre, lo que nos lleva a pensar que sí, las personas somos “animales de costumbres”.

    Post a Reply
  22. Esta pequeña historia protagonizada por un campesino y un filósofo, es un claro ejemplo de cómo pasamos, hace siglos, del mito al logos. Es decir, la substitución de explicaciones mitológicas de la realidad por otras basadas en la razón.
    Por una parte, el campesino encarna la figura de un hombre que sigue la tradición y que nunca se pregunta si lo que hace sigue una lógica. Por otro lado, el filósofo representa a alguien que se pregunta constantemente el porqué de todo lo que pasa a su alrededor, incluso aunque saberlo no le aporte ningún beneficio práctico.
    En este sentido, la anterior explicación no debe confundirse con la negación de la existencia de un Diós por parte del filósofo, sino que se debe tomar como una clara demostración de que, al margen de las ideologías de cada uno, se puede ser un buen filósofo si te haces preguntas, aunque éstas incluyan tus creencias.

    Post a Reply
  23. Aquest cap de setmana vaig llegir un text que em sembla oportú comentar aquí. Deia així:

    “Un grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col•locar una escala i, al cadamunt, un munt de plàtans. Quan una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven un doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.

    Aleshores, els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova integrant del grup ja no va pujar més l’escala. Una segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera substituta va participar amb entusiasme de la pallissa de la ‘novata’.

    Una tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’última de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que, tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentés arribar els plàtans.

    Si fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar l’escala, segurament la resposta seria: “No sé, aquí les coses sempre s’han fet així””

    El que vull dir amb aquest text, és que estem vivint en una societat actual on les coses ens venen donades, on hem de fer el que se’ns diu sense saber el perquè. En el cas de les mones, no es poden comunicar per preguntar-se: “per què?”; però nosaltres, com a humans, tenim la capacitat de raonar. I és això el que he sentit amb el text de Gregorio Luri, que hauríem de plantejar-nos el per què de les coses, el per què del que fem diàriament, el per què de sacrificar un animal en nom de Déu, el per què no podem arribar a aconseguir els plàtans,… Si, com passa en el text, no ens interessa escoltar les versions d’altres persones i seguim fent com si res, continuarem vivint en un món monòton en el que, qualsevol indici d’innovació, serà menyspreat. No avançarem en la vida.

    Post a Reply
  24. Aquest text ens mostra la poca reflexió que fem els humans davant de les costums de l’entorn i de la societat. Això es veu reflectit clarament quan el camperol li explica en el filòsof que sacrificarà el gall pel simple fet que ho fan els altres pagesos de la regió. De la mateixa manera, quan el camperol li pregunta en el filòsof per què li qüestiona tantes coses, ell li respon de la mateixa manera, perquè és costum dels filòsofs. Per tant podem concloure que les persones actuem per hàbits, costums i tradicions, sense plantejar-nos la seva eficàcia, resultat, necessitat…, i quan ens ho preguntem moltes vegades no hi trobem resposta.

    Filoman

    Post a Reply
  25. Yo creo, que el filósofo lo que pretende es que el campesino se pregunte el porqué está llevando el gallo en una jaula para sacrificarlo por un Dios, pero él lo argumenta con que aquí en la región todo el mundo lo hace y que por eso él también lo hace.
    Finalmente, el campesino le pregunta que con que derecho le pregunta estas cosas, y el filósofo le responde lo que le ha dicho anteriormente el campesino: ”Entre los filósofos es lo usual, siempre lo hacemos así”.
    Creo, que con estas últimas palabras la intención del filósofo es que el campesino se pregunte porqué realmente lo hace.

    Post a Reply
  26. Un filosofo quería saber la opinión de un campesino, “¿Por que esta correctamente lo que hace?”. El campesino no pudo dar la respuesta, solamente dijo que el filosofa no tiene permiso de preguntárselo. Al final los dos se quedaron sin repuesta, porque cada de ellos piensa que hace correctamente: el filosofo preguntando por que el campesino lleva un gallo en una jaula para Dios y el campesino llevándosela. Pero el campesino no sabía en verdad por que lo hace, la única razón era porque todos los campesinos lo hacen para pagar de un favor que he recibido del cielo.

    Post a Reply
    • Crec, el filòsof es queda curt i no enriqueix més la situació. Tot i així, el moment en el que els dos segueixen la seva vida es molt bo. El dubte està en si realment el campesí o el filòsof reflexionaran per poc que sigui sobre el que fan i per què. A vegades poques paraules son suficients per canviar completament la vida d’un. Moltes paraules, a vegades, son suficients per…

      Post a Reply

Submit a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

css.php