Félix de Azúa: Paseando por el British Museum de Londres


Félix de Azúa: Paseando por el British Museum de Londres 

Félix de Azúa es un prolífico escritor y articulista, doctor en Filosofía y catedrático de estética. Internacionalmente reconocido y premiado, sus reflexiones pueden leerse, entre otros espacios, en el diario El País. Este mismo año ha sido elegido miembro de la Real Academia Española. Por todo su recorrido, pero principalmente por lo que dice y por cómo lo dice, es un honor que haya aceptado colaborar en este espacio de reflexión.

Uno de los datos más conspicuos que coseché en la última visita al British Museum de Londres fue que los visitantes, especialmente los más jóvenes, no acudían a las salas de arte y cultura griega, donde figura uno de los más emocionantes monumentos de la humanidad, los conocidos como mármoles de Elgin, sino que se apelotonaban en las salas de Egipto y Mesopotamia.

No es que tuvieran una gran curiosidad por las dinastías faraónicas o muchos conocimientos sobre las construcciones nilotas, es que les parecían más modernos. Asombrosamente, lo griego en general ha perdido popularidad. En cambio las salas egipcias y mesopotámicas mostraban monstruos que les gustan mucho y les son familiares a los jóvenes, no sólo las momias, sino también los faraones, los guerreros asirios, los dioses cocodrilos, las diosas malignas como Artarté, los búhos y los gatos disecados. Todos ellos tienen cierto aire de estar acudiendo a una fiesta de Halloween. El mundo de las películas gore y de las series de misterio y terror han ganado la partida a la serenidad ateniense.

Por otra parte, lo esencial de la cultura griega, su filosofía y su literatura, son serios, severos, sobrios. Hay muy poca diversión en ellas. Y lo que es más grave, requieren un trabajo de la razón al que las últimas generaciones no están habituadas porque nadie las ha entrenado en el uso del juicio. Es muy difícil, si no imposible, que un joven actual lea un diálogo de Platón y pueda entender algo. El pensamiento lógico, las figuras de la deducción y la inducción, las variantes de los silogismos, son asuntos tajantemente rechazados.

Queda en pie, si se les propone con habilidad, el mundo trágico. Todavía es factible interesarlos por las dudas agónicas de Antígona, tan parecida a un pariente de sangre de los terroristas de ETA, o las sorpresas terribles de Edipo, figura central del psicoanálisis, por no hablar del odio furioso de Electra y la perversa manipulación de su pobre hermano Orestes.

Sin embargo, los textos filosóficos los tengo por lejanísimos de los intereses actuales de los estudiantes. Es una quimera hacerles comprender que fue esa filosofía, ese pensamiento, lo que nos hizo ciudadanos libres en un mundo de tiranías. Y muy significativo que ya no sepan reconocer en el aprendizaje de la razón el simultáneo aprendizaje de la democracia.

Eso sí, aquellos que emprendan seriamente el estudio de Grecia, tengan por seguro que la vida les recompensará porque tendrán un conocimiento mucho más profundo de nuestra condición, de nuestras virtudes y de nuestras debilidades. Entenderán mejor a sus iguales y verán el mundo como un desafío apasionante.

40 Comments

  1. És veritat que la majoria dels joves prefereixen l’exhuberant Egipte que la serenitat de l’antic Imperi Grec. Això està potenciat majoritariament per la televisió que utilitza la màgia i els enigmes sobre faraons, piràmides i mòmies per alimentar l’interés de la gent en vers Egipte. En aquest cas Grècia és massa clàssica i li falta emoció i misteri per contentar el nostre esperit aventurer. També és cert que les noves generacions són més mandroses a l’hora de pensar i utilitzar la raó i per això la literatura seriosa i “avorrida” dels antigs filosofs grecs els sembla un esforç massa gran i prefereixen fixar-se més en els divertits personatjes típics de “halloween”.

    Post a Reply
  2. En mi opinión, el hecho de que haya pocos jóvenes interesados por la cultura griega, se debe básicamente a que nadie les ha introducido correctamente el tema.
    Hay que asumir que de la cultura griega se habla muy poco, y de lo poco de lo que se habla es básicamente que fue la base de la civilización occidental.
    En cambio, de la cultura de Egipto se habla más, ya que hay una gran cantidad de películas, series de televisión y libros basadas en ésta.
    Así que no estoy de acuerdo en que se haya que culpar a los jóvenes por ignorar un tema el cual nadie les ha presentado, porque aunque muchos digan lo contrario, yo creo que no toda la gente joven quiere ser ignorante.

    Post a Reply
  3. Bajo mi criterio, el Sr de Azúa ha expresado lo que penso en su visita al museo hablando sobre como las nuevas generaciones han ido avanzando hacia el futuro dejando atrás el interés por cosas como las antigüedades griegas o la cultura de épocas pasadas.
    En cierto modo es normal, uno no puede esperar que todo esté de moda por siempre pues de tal forma que le ha pasado esto a la antigua Grecia, también acabará pasando en tiempos más actuales hasta llegar al punto en que en un futuro bastante lejano nuestras propias costumbres serán ignoradas por ser consideradas “prehistóricas”.

    Post a Reply
  4. El autor afirma que la historia de Egipto actualmente es más interesada por los jóvenes y no saben la historia de Grecia. Puede ser que es así de manera que los jóvenes viven siguiendo las normas y la moda. Lo que gusta a unos los otros también enseñan interés por estas cosas. Creo que es correcto como consejo a los jóvenes intentar siempre ir mas allá y buscar mas información de diferentes culturas. Después ser capaz de decir su opinion o critica sobre cualquier cultura o religión.

    Post a Reply
  5. A la majoria dels joves no els hi interessa les cultures antigues, no es senten atrets pel seu estudi, i tampoc pels museus. Aquests acostumen a ser aburrits i monotons, per tant prefereixen no anar-hi. Però en el cas de trobar-s’hi visiten les sales que visualment són més exagerades, divertides i fins i tot familiars, participants en sèries de televisió o pel·lícules. Aquesta raó és la causant de que la sala de la cultura grega estigués buida, doncs no atreu als visitants visualment de la manera que ho fa la resta.
    Però tota regla té les seves exepcions, i evidentment hi ha molts adolescents que els hi fascina les cultures antigues, i són aquests els que visiten totes les sales dels museus, doncs entenen el que veuen i poden valorar-ho.
    Félix de Azúa sembla decepcionat, doncs nota que els joves no s’interessen prou per la història a partir d’observar el seu comportament en un museu. Estic d’acord en que no valorem prou el passat que ens ha portat on som ara, i també penso que l’estudi de la cultura grega ens ajuda a comprendre el món actual.

    Post a Reply
  6. Com diu el senyor Félix d’Azúa, molts joves estan més interessats per els egipcis i l’època de mesopotàmia ja que és més recent a ells; i els més adults van més a veure el que tenien més aprop ells quan eren joves.
    Opino que com més joves vagin a visitar coses velles o no tant modenres i així s’aniran enriquin cada vegada més i com més se sap del passat, més entendrem del perquè passen les coses del present i què pot passar en el futur. El joves s’estimen a anar més cap a les coses de mòmies, faraoms, piràmides, etc per les pelis vistes i les que actualment són representades, hi ha com més acció i mistèri dintre el qual fa que els atraigui més.
    Podria criticar i valorar del que comenta sobre “cap jove es posaria a parlar sobre el que deia Plató” ja que potser els hi costarà més a entendre, però una vegada entès, un jove pot arribar a dir opinions i punts de vista molt interessantsm, les quals a una adults mai se lia hagués ocurregut; això probablement és perquè han experimentat menys.
    Com més persones s’interessin per la filosofia i comencin a fer-se preguntes, més diversitat i opinions tindrem arreu del món i cada vegada ens enrriquirem i aprendrem més.

    Post a Reply
  7. Félix de Azúa, té tota la raó en aquest article ja que és cert que tu, en un museu trobaràs molta més gent jove a la part de la cultura Egipicia i Mesopotàmica que a la a de Grècia i jo crec que una de les causes més rellevants és que en el nostre dia a dia trobaràs moltes més coses que fan referència a Egipte que al món grec, per exemple: Hi han moltes pel·lícules o sèries que el tema va sobre els Egipicis o hi ha una petita referència, un altre exemple es la publicitat és a dir no trobaràs un anunci parlant de la filosofia.
    A més crec que la cultura grega, la filosofia i aquests temes són una sèrie de temes que els joves no hi donen gaire importància, no els hi cridarà l’atenció o sigui preferiran molt més veure les antigues mòmies Egipicies que un museu on expliqui la manera de pensar d’una persona.

    Post a Reply
  8. Sí, és evident que les generacions han anat canviat durant el pas del temps i Félix de Azúa exemplifica aquest fet amb un exemple, els joves i les seves aficions.
    Va observar que una gran quantitat dels jover que visitaven museus s’interessaven més per cultures com la egipcia o mesopotàmica i no pas per altres com la grega.
    És fàcil d’entendre, no hi ha cap filòsof grec que menciones ésser amb caps d’animals capaços de fer miracles, o persones envoltades de paper les quals prenen vida després de la mort. Pels joves, aquest tipus d’històries els hi és molt més atractiva que qualsevol dels diàlegs de Plato, o que qualsevol reflexió de Heràclit.
    Tot i així, Félix de Azúa, remarca la importància de la cultura grega en l’història, i avisa de lo profitosa que pot arribar a ser pel nostre dia a dia.

    Post a Reply
  9. Certament, la influència dels egipcis i mesopotàmics a la societat actual està molt més generalitzada que la grega. Aquesta influència, es veu reflexada en les diferents pel·licules, series de televisió, difresses…. Qui es disfressa de Plató per carnaval? Està clar que és molt més atractu¡iu i temptador difressar-se de mòmia que d’un filòsof que només coneixent els bojos per la filosofia. Encara així no podem deixar de banda el llegat d’aquests personatges, i la manera que tenim de realitzar certes accions en concordància amb el pensament d’aquests pensadors. Podríem dir així, que la cultura egipcia i mesopotàmica ha près un paper més humorístic i d’oci en la nostre societat, mentre que la cultura grega i antiga recau en les nostres accions sense que ens en donem compte de la manera que realitzem certes accions que concorden amb el pensaments dels antics.

    Post a Reply
  10. El Doctor Félix de Azúa comenta que es va trobar amb que els més petitons i els joves no van a les sales gregues del Museu de Londres, i jo n’extrec dues possibles conclusions.

    La primera, fent referència als joves als quals trobaria necessari concretar l’edat, pot ser que al llarg de la seva educació primària i secundària, els hagin parlat molt sobre les cultures gregues i hagin sentit a parlar molt de Grècia; per tant, si aquests joves han hagut d’estudiar molts cops coneixements sobre grecs, Grècia o cultures gregues (incloent-hi apolis anteriors a l’anomenada actualment Grècia), quan vegin qualsevol cosa relacionada amb grecs, no els atraurà la idea d’anar-ho a visitar.

    La meva segona teòria, però aquest cop referent als més petitons, és que possiblement aquests no entrin a les sales gregues perquè com molt bé diu Félix de Azúa, es guien per la vista i els atrau més una mòmia que molts cops l’han vist en llibres, que no pas una escultura seria, com les descriu l’escriptor, que no es veu en quasi cap conte.

    Fent esment a l’incapacitat que l’autor diu que els joves tenen per interpretar diàlegs de Plató, crec que moltes vegades esdevé per la gran obligació a la que se’ls ha sotmés a estudiar filosofia. Aquesta obligació es el que llavors els causa un desagrat, i els incapcacita per comentar Plató. Ara trobo molt correcte que hagin posat filosofia com una matèria opcional en el currículum de segon de batxillerat, ja que a primer t’introdueixen, i si t’agrada segueixes estudiant-ne, i sinó no. Jo trobo que les úniques matèries obligatories que s’haurien d’estudiar a segon de batxillerat serien les tres llengues (català, castellà i anglès) ja que no hi ha cap assignatura de currículum obligatori de la branca científica en aquest darrer curs, i n’hi ha dues de la branca d’humanitats.

    Fent menció a la cita escrita per Félix de Azúa en la que exposa que qui estudiï Grècia, la vida el recompensarà perquè veurà el món com un desafiament apasionant; des del meu criteri està errat, i pot ser que sigui perquè sóc de ciències. Una persona pot trobar el seu desafiament apassionant, en poder arribar algún dia a participar amb la NASA, o en poder anar a veure el CERN (l’accelerador de partícules que hi ha a la frontera de França i Suïsa), no necessàriament ha de ésser estudiant Grècia.

    Post a Reply
  11. Segons el filòsof Félix de Azúa, nosaltres als joves, ens sentim més la cultura egípcia o mesopotàmica que no pas la grega, ho afirma dient que la primera ens sembla més interessant i que la segona és més pesada i avorrida. Diu “no acudían a las salas de arte y cultura griega, donde figura uno de los más emocionantes monumentos de la humanidad, los conocidos como mármoles de Elgin, sino que se apelotonaban en las salas de Egipto y Mesopotamia.” i per què acudien a les sales d’Egipte i Mesopotàmia i no a les de l’art i la cultura grega? Ell diu: “las salas egipcias y mesopotámicas mostraban monstruos que les gustan mucho y les son familiares a los jóvenes, no sólo las momias, sino también los faraones, los guerreros asirios, los dioses cocodrilos, las diosas malignas como Artarté, los búhos y los gatos disecados. Todos ellos tienen cierto aire de estar acudiendo a una fiesta de Halloween.”
    Considero amb això, que no hauria de culpar-nos per sentir-nos més atrets per les sales egípcies i mesopotàmiques, són més dinàmiques, la història que tenen al darrere, per nosaltres, és més emocionant. El més probable, és que a mesura que creixem i madurem, els nostres gustos aniran canviant i ens sentirem atrets pels misteris de la filosofia i la cultura grega.

    Post a Reply
  12. No comprendo la comparación entre el estado dubitativo y como tu dices agónico de Antígona hacia las acciones de sus hermanos y el de los familiares de miembros de ETA. Además también quiero saber si és el motivo de su interes es dado a la actualidad que le da a la història de Antígona la historia reciente de España o es otro motivo. Gracias.

    Consultando “wikiquotes” hemos encontrado esta frase que se le atribuye: “Empleo la palabra nazi sin ánimo deprecativo, solo descriptivo. La ideología del ultra nacionalismo violento es la de un partido neonazi, aunque se disfrace de izquierda. También decían ser de izquierda Mussolini y la Falange. El nazismo de ETA y Batasuna ha sido extensamente analizado, pero merece la pena insistir: la exaltación de la sangre, la mitificación del territorio, la hipóstasis de la lengua como alma de la nación, la mitologización del Ejército nacional, la asunción del racismo de Sabino Arana como texto sagrado, en fin, todo el folclore étnico con que adornan sus actos públicos, los colocan indudablemente en el campo de la ultraderecha.”

    A que se debe su interés por el nacionalismo basco?

    Post a Reply
  13. Lo que este filósofo quiere mostrar en este fragmento, y tiene mucha razón ,es que la sociedad de hoy en día cada vez es más vaga y tiene muy pocas aspiraciones. Siempre se priorizan las cosas sencillas , visuales y fáciles respecto a cosas que aunque tengan mucha importancia a nivel histórico , no despiertan el interés de la sociedad de hoy en día . Por ejemplo podemos observar que en la sociedad de hoy en día se prefiere utilizar las nuevas tecnologías para informarse de la actualidad , antes que por ejemplo leerse un libro o un periódico. Esta tendencia es muy negativa y tiene el riesgo que esta actividad vaya a más y que repercuta en las próximas generaciones .

    Post a Reply
  14. El fet d’acudir a una sala concreta i no visitar una altre sala amb uns coneixements diferents d’una cultura diferent, ho consider-ho un fet de poc interès a les diverses cultures o als nous coneixements a assolir. Segurament van assistir a la sala Grècia degut a que eren els conceptes els quals havien estudiat a l’ecola. I la sala d’Egipte i Mesopotàmia eren conceptes que no havien treballat i per tant no hi tenien interès. També cal destacar que no estic d’acord amb la frase: “lo esencial de la cultura griega, su filosofía y su literatura, son serios, severos, sobrios. Hay muy poca diversión en ellas.” He estudiat diferents mites, conceptes i parts de l’història d’aquest món i no són gens seriosos ni avorrits.

    Post a Reply
  15. Opino que actualment molts joves tenen poc interés per allò que els hi pot suposar nou o motiu d’aprenentatge.
    Personalment com a adolescente suposo que poster en un principi també m’hauria decantat cap a les sales d’Egipte i Mesopotamia només pel fet que per mi no és una novetat i conec del que es parlaria, tot i així, això no treu el cas de que després em dirigís a conèixer el món grec, cosa que no he conegut tant des d’un principi.
    El que es podria intentar es implantar aquestes cultures als nens i nenes quan son més joves i no esperar a una edad en que molts d’ells no tenen ganes d’apendre una cultura tan antiga i tenen mes interés pel que esta passant al món actual.

    Post a Reply
  16. Estic d’acord amb el señor Azúa en que l’historia grega a perdut popolaritat , peró no l’ha perdut perque els seus pemsaments “escrits ” no fossin interassants o el seu contingut estigues malament sinó crec que ha sigut a l’hora de fer-se coneixer mitjançant pel.lícules , llibres en que la cultura grega no ha cridat tan l’atenció ja que no es tan autèntica ni asombrosa com la egipcia en que tot es molt més misterios i més exagerat .

    Post a Reply
  17. En aquest text, félix de Azúa ens explica la seva experiència al British Museum de Londres i en destaca un fet que va observar. Hi havien dues sales, Grècia i Egipte. Es va fixar en que els més joves anaven més a la d’Egipte que a la de Grècia perquè Egipte els hi era més proper. En aquest setnit estic molt d’acord ja que evidentment, com a estudiant que sóc, m’interessen més les coses actuals que no les passades. Evidentment que això es depèn de la persona, pero majoritàriament és així. També cal dir que els joves estem poc habituats a treballar la raó i per això ens pot costar més entendre coses relacionades amb la filosofia antiga. I això fa, per suposat, que ens interessi menys.
    Ja cap al final parla de que els que es parin a mirar Grècia tindran un coneixement més profund que els altres i pot ser que vegin la vida d’una altra manera. Jo crec que s’està referint als que a la vida quotidiana intentin entendre la filosofia. Aquests, per l’autor, seran més savis que els altres i amb més capacitats.
    Personalment crec que hauríem de fer un esforç per entendre tot això, ja que la filosofia va ser i és (tot i que cada vegada menys) un factor molt important a la nostra vida. A vegades pot anar bé qüestionar-se alguna que altra pregunta d’aquestes que la ciència no és capaç de contestar; pot ser que això t’ajudi a crèixer com a persona.

    Post a Reply
  18. Tal com diu Féliz de Azúa, actualment hi ha molts joves que l’ús i l’entrenament de la raó l’estan perdent; personalment, crec que és degut a tots els aparells que van apareguen, i van realitzant aquesta mena de feina mental per ells. Com a conseqüència de tot això les noves generacions confien plenament amb les noves tecnologies, i comencen a desconfiar d’ells, com per exemple molt visual és un estudiant de matemàtiques, que per fer una operació tan senzilla com seria dos per nou, necessita una calculadora, no perquè no sàpiguen fer-ho, sinó per mandra, perquè sap que amb la calculadora s’estalviarà un exercici mental. Aquest mateix exemple es pot reflectir a diversos sectors de la població, no només als joves.
    Per què hem de llegir, pensar i reflexionar sobre Plató quan tinc una estoneta lliure, si a la televisió fan una sèrie que m’agrada molt.

    Post a Reply
  19. Como estudiante de lengua y civilización latina, me he dado cuenta que la cultura clásica (refiriéndome no solo a la romana, sino también a la griega) constituye la base de las relaciones humanas, así como la estructura de la sociedad actual.
    Personalmente, no me siento identificada con el tipo de joven que describe el Sr. Félix de Azúa, pues a mi me habría visto, sin duda, dirigiéndome a la sala de arte y cultura griega.
    Aún así, el interés por el estudio de la cultura clásica es cada vez más escaso, pues en el grupo de latín somos solo 5 alumnos. ¿No deberíamos considerar la importancia de los fundamentos de nuestra sociedad e incluso nuestro carácter?
    Me gustaría concluir diciendo que si los jóvenes no adquieren los conocimientos suficientes de nuestra cultura clásica es debido, a mi parecer, a la gestión incorrecta del Ministro de Educación y de todos aquéllos que son responsables de la política educativa del país. ¿Será que el futuro de los jóvenes está en las manos de unos pocos? “Alea iacta est”.

    Post a Reply
  20. Actualment, els joves estan interessats en cultures més vistoses i modernes, com és Egipte i Mesopotàmia. Ens guiem pel que veiem i pel que ens resulta més estrident a la vista i no parem atenció al rerafons d’història, contingut i significat de les diverses cultures.
    Es pot comprobar que les cultures que presenten més contingut són les cultures més antigues, per exemple Grècia.
    La seva filòsofia, a part de tenir molta història, permet raonar i reflexionar.
    És per això que estic d’acord en què l’ús de la raó està un pas per sobre del que ens pot cridar l’atenció a través de la vista, ja que si tenim la capacitat de raonar podrem arribar a descobrir les nostres condicions, virtuts i debilitats.

    Post a Reply
  21. En este texto, Félix de Azúa ha reflejado muy bien los intereses que nosotros, los jóvenes, tenemos sobre las culturas de hace miles de años. Ya que, desde que éramos pequeños hemos sido bombardeados con películas de diferentes géneros pero con un tema en común, la cultura egipcia (Un ejemplo es Cleopatra) , pero que yo recuerde no he visualizado ninguna película sobre la cultura griega

    Este texto me ha generado interés en leer más sobre el tema.

    Post a Reply
  22. Tal com afirma Félix de Azua, les noves gerneracions estan molt més interessades en la cultura egípcia i mesopotàmica que en la grega. Això és perquè aquesta cultura presenta elements que criden més l’atenció i la fan més divertida com el cas de les mòmies i els faraons. Aquests elements ens resulten més familiars ja que han aparegut en gran nombre de pel.lícules, i per tant, ens semblen més curioses.
    Afegit a això, també estic d’acord en el fet que les noves generacions no serien capaces de llegir i entendre un text de Plató. Principalment, això es deu perquè no se’ls ha transmès l’interès. Per dir-ho d’una altra manera, sempre s’ha donat més importància a la cultura egípcia.

    Tot i així el coneixement que van aportar els pensdors grecs ha tingut una gran influència en la nostra societat. És per aquest motiu, que crec que les noves generacions haurien de rebre una educació més centrada en la cultura grega, així si es treballés més aquest tema, augmentaria considerablement el seu interès i així tindrien un coneixement més ampli.

    Post a Reply
  23. Des del meu punt de vista, el fet de que els joves es decantin més per la cultura egípcia i mesopotàmica és degut als enigmes i misteris que comporten, són nombroses les pel·lícules que s’han fet sobre el tema i sota el nom de “El misterio de la momia” o “el secreto del faraón”. Això fa que tinguin una fama de més modernitat i que els joves tinguin el desig de saber més d’una cosa que no està resolta. En canvi, si ens fixem en els tòpics que envolten tot el que està relacionat amb l’època clàssica, fan pensar en temes d’un caire més conservador i fins i tot avorrit. Des de la meva opinió, el que cal als joves d’avui dia és obrir la ment a tot el que no coneixen prou i alliberar-se dels tòpics que els hi imposa la societat.

    Post a Reply
  24. Es complicat comparar dos civilitzacions tant diferents entre elles. Com és el cas de Grècia i Egipte, que són totalment contraries.
    Però com diu Félix de Azúa, no està gaire ben vist que els joves els hi interessi més els zombies, dinosaures,… és a dir, que prefereixin Egipte abans que Grècia; a la història en si. Això segurament passa bàsicament perquè aquests temes estan més integrats a temes actuals com és el cinema en si. Crec que es bo saber d’on venim, quin tipus de civilitzacions han existit i entendre-les, perquè no saps mai si pots tenir alguna característica d’èpoques anteriors en els teus propis pensaments o en la vida quotidiana.

    Post a Reply
  25. El que el senyor Félix de Azúa va observar en el British Museum de Londres no m’ha sorprès. No és una novetat que els joves d’avui en dia estiguin més interessats per allò que s’allunya més de la nostra realitat, i no només els joves. Tal com ha comentat el savi escriptor, aquesta cultura d’Egipte i Mesopotàmia també està més present en pel·lícules que no pas la cultura Egípcia que està més present en llibres. Ens han inculcat les diferents cultures d’una manera molt diferent, i això ha fet que les noves generacions cada cop estiguin més interessades en la cultura egípcia i mesopotàmica que no pas la grega, la qual consideren més avorrida perquè no és tan actual com l’altre. Tot i així aquesta cultura grega no es pot menysprear, ja que és d’allà d’on proveïm, i entenent el seu pensament podem tenir una millor concepció del món que ens envolta.
    En la meva opinió, ja no només és aquesta idea tan diferent que tenim de les dues cultures per com ens les han inculcat. També crec que la gent d’avui en dia se sent molt més còmode amb tot allò que és més objectiu, i no tant amb el més subjectiu en la que s’hagi d’utilitzar molt més la raó i la lògica com en la filosofia o en unes matemàtiques més científiques, poca gent és capaç de fer funcionar tant la seva ment.

    Post a Reply
  26. Personalment penso que el senyor Fèlix té tota la raó del món. Els joves d’avui dia mostren més interès per la cultura mesopotàmica que per la grega(sempre hi poden haver accepcions) però jo penso que això és per factors com els ambients tenebrosos, les mòmies els faraons i les piràmides(coses que ens criden més la atenció)
    M’ha agradat molt la manera com ha acabat el text, ja que ens intenta transmetre les ganes de saber més sobre la cultura grega per així poder comprendre més el món i com hem arribat fins on som ara.

    Post a Reply
  27. Com molt bé diu el senyor Félix d’Azúa, els joves estan més interessats per els egipcis i l’època de mesopotàmia perqué és més modern, però jo crec que també em de oensar que s’han fet moltes pel.lícules que parlen sobre mòmies, de piràmides, de faraons. S’han inventat moltes històries de por basades en egipte i això fa que els adolescents es fixin amb les coses que han tingut més a prop.
    Estic totalment d’acord quan diu que els joves avui en dia no es posarien a parlar d’un diàleg de Plató i comentar que en penses i fer una bona crítica sobre el que han llegit o vist sobre la cultura grega.
    M’ha agradat molt com aquest home ha acabat al text perquè esta intentant felicitar o donar ànims a la gent per començar a interessar-se en la filosofia i la història sobre Grecia. Diguent que el nostra coneixement i la nostra capacitat de raonar aumentara si començem a fixarnos amb el que ens trasmeten els llibres, les pel.lícules i no només el que ens ensenya. Si començem a qüestionar-nos les coses i fem una reflexió noslatres mateixos o amb més gent és quan começarem a apendre moltes coses.

    Post a Reply
  28. Muy a mi pesar debo decir que como joven que soy discrepo en la mayoría de ideas respetables defensoras de la cultura griega que expone Félix de Azúa, ya que considero que hoy en día la cultura griega o la filosofía no son el único medio disponible que relaciona la vida con la razón. Aunque sí que es verdad que una filosofía básica es necesaria o un conocimiento general de la cultura griega es necesario no creo que esta deba sobrepasar las nuevas ciencias empíricas, ya que pese a que respeto enormemente la filosofía y aquellos que la estudian creo que es una rama de la vida que poco a poco se va quedando algo desfasada. Por lo que creo que si en lugar de exponer antiguas obras griegas o promover la lectura de los diálogos de Platón se estudiase “Una filosofía nueva” esta alcanzaría el esplendor que tanto puede parecer que se merece.

    Post a Reply
  29. Tot es tracta de tòpics. La cultura egípcia és popularment coneguda per la seva exhuberància i ostentació i aquest afegitó capta l’atenció dels joves més ràpidament. D’altra banda, estic en desacord amb la frase “lo esencial de la cultura griega, su filosofía y su literatura, son serios, severos, sobrios. Hay muy poca diversión en ellas.”, he treballat diverses obres gregues: des de “el soldat fanfarró” fins a “Èdip Rei” passant pel “Fedó” i, personalment, ho són tot menys avorrides. Ara bé, per gustos els colors.
    Ressaltant el que he dit el principi: tot és una qüestió de tòpics. És normal que la majoria de la població jove hagi sentit a parlar més de les extravagants mòmies egípcies i els faraons que dels marbres d’Elgin o l’Esculapi. El que s’hauria de plantejar el senyor Fèlix, doncs, és demanar al sistema educatiu que es potenciï totes les cultures per igual.

    Post a Reply
  30. El que aquest text ens demostra es la falta de interès i la comoditat d’els joves. El fet que tinguessin més interès per les sales d’Egipte i Mesopotàmia es un clar exemple de la conformitat. Els joves van allà perquè ja tenen un coneixement mínim i l’esforç que hauran de fer per entendre les coses serà inferior que si van a les sales on es parla de Grècia. Personalment, crec que fets com aquests demostren la falta de ganes de conèixer el nostre passat i des de el meu punt de vista es un gran error.

    Post a Reply
  31. Els tòpics no canvien amb el pas del temps. La cultura egípcia sempre ha tingut un afegitó que ha captat l’atenció de la societat per la seva exhuberància i ostentació. Cada civilització té uns trets diferents i una sèrie de valors per oferir-nos. Estic d’acord amb Félix d’Uzúa, em podria incloure en aquest grup de joves que es fixaria primer amb les extravagants mòmies que els màrmols d’Elgin. Respecte la frase ” Por otra parte, lo esencial de la cultura griega, su filosofía y su literatura, son serios, severos, sobrios. Hay muy poca diversión en ellas”, no en sóc gens partidària. He treballat diverses obres gregues, des de “El soldat fanfarró” fins a “Èdip Rei” passant per “Fedó” i cap m’ha semblat, ni molt menys, avorrida.
    Això, torno a ressaltar, es tracta de tòpics: les mòmies i els faraons són més comuns que no pas els sofistes o l’Esculapi, d’aquí que els joves es decantin més per uns que pels altres, no crec que sigui una qüestió de preferències.

    Post a Reply
  32. És cert que la majoria de joves té més interès per Egipte que per Grècia, però crec (o vull creure) que la gent s’interessa per aquesta cultura com a conseqüència de tots els avenços científics que van aportar, com la reconducció de corrents d’aigua per regar, la momificació, la divisió de l’any en 365 dies i 52 setmanes, etc.
    S’ha de dir, però, que la cultura grega va aportar també, tal com diu Félix de Azua, moltes coses a la civilització occidental i se li hauria de donar un major mèrit, no només per part dels joves, sinó de la societat en general.

    Post a Reply
  33. Si ho he entes bé; el senyor Félix de Azúa està una mica decepcionat amb les noves generacions ja que no presten prou atenció allò que ell considera bàsic o de calaix com seria tenir coneixaments del origen de la filosofia que al cap i a la fi és on ; com molt bé diu ell: “fue esa filosofía, ese pensamiento, lo que nos hizo ciudadanos libres en un mundo de tiranías”. És a dir que ens va alliberar d’aquelles persones que només vetllaven per el seu propi bé tot i que això signifiques tenir al poble amb unes condicions inhumanes.
    Crec que la culpa no la tenim els joves. El problema de que no mostrem interés cap aquest àmbit de la filosofia o el món grec es falta del sistema educatiu. Tot i que jo personalment no comparteixo la opinió del senyor Félix; entenc perfectament que poques persones s’interessin per una cosa passada de la qual ningú els n’hi ha parlat. No hi veig re de rar. De fet jo fins abans de llegir aquest text desconexia la existència d’aquest apartat en el Museu de Londres.

    Aquest comentari hauria d’anar dirigit cap al gobern en tot cas. Ells són els que hi poden fer alguna cosa per les futures generacions. A nosaltres ja no ens ho van esmentar o motivar per adquirir aquest interés.

    Post a Reply
  34. Es triste que hoy en día estemos más interesados por los monstruos (zombies) que por la historia, tal y como dice Félix de Azúa.
    Seriamente creo que la sociedad tiene que cambiar el sistema de educación para poder avanzar y salir de esta etapa de incultura y crisis que está sufriendo España ahora mismo, por ejemplo. La sociedad tiene que fortalecer y dejar claras sus preferencias y que la educación sea la más alta de estas porque sinó, el mundo va a seguir decayendo hasta acabar con la extinción del ser humano, de la tierra o de la vida tal y como la conocemos. Lo que llegue primero. Tenemos que empezar con el cambio y tenemos que hacerlo ya.

    Post a Reply
  35. Cuando hacemos referencia a dos civilizaciones tan distantes resulta complicado hacer una comparación estrictamente objetiva entre ambas. Esto nos pasa con Grecia y Egipto, dos culturas completamente opuestas.
    Grecia es el ejemplo más claro de elegancia y sutileza, materiales menos ostentosos pero nobles como la piedra o el mármol, edificios inmensos formados por líneas paralelas y perpendiculares, etc; mientras que la civilización egipcia se basa en la exuberancia y la continua ostentación por parte de los faraones. Oro, diamantes, zafiros, rubíes y muchísimos otros materiales lujosos fueron los más usados durante esa época. Los ambientes eran más tenebrosos con elementos como las momias o las trampas mortíferas de las pirámides. Todos estos factores son los que, a mi parecer, determinan que la juventud se sienta más identificada con la cultura egipcia, debido a que está mucho más presente en películas y libros que la Griega. Además, sentimos una especial atracción por estos símbolos terroríficos cuando celebramos Halloween debido a que, no son las cosas reales y cotidianas las que nos asustan, sino lo que nos imaginamos que pudieron ser en un pasado.

    Post a Reply
  36. Estic d’acord amb Félix de Azúa, L’actual societat moderna i democràtica ha oblidat el origen de la seva llibertat, però també Mesopotàmia va ser el primer asentament del l’ésser humà i, per tant, les persones senten més curiositat sobre com actuaven, quines eren les seves costums, com vestien, com pensavem, etc.. Egipt suposo que es un dels més visitats perquè apareix a La Biblia. Grècia va ser l’origen de la democràcia, de molts científics que van influir en els moderns i de grans filòsofs, jo crec que es una cultura desaprofitada per les persones i per els encarregats dels museus.

    Post a Reply
  37. Segons la reflexió que fa Félix de Azúa, la cultura grega ha perdut popularitat, per curiós que sigui. Molts joves consideren la cultura egípcia més moderna que la grega, quant a l’antic Egipte hi havia el faraó, del que s’havia de fer tot el que deia sense queixar-se. En definitiva, una dictadura. Comparat amb l’antiga Grècia, que les decisions de govern les decidien en un parlament que representaven el poble, tot i que l’accés a aquell parlament tenia l’entrada prohibida a alguns estaments socials, és més modern i just que en aquell estat en que el poder es redueix només a una persona, que moltes vegades mira més per ell que per el poble

    Post a Reply
  38. Será porque yo soy un joven como los del texto y cuando el señor Félix azúa ha hablado de los faraones inconscientemente he prestado mas atención porque me interesa mucho la civilización egipcia.
    Estoy totalmente de acuerdo que uno debe conocer la cultura griega que es donde apareció la filosofía y que a partir de ahí nosotros podemos ser libres.
    Gracias a este texto me gustaría leer mas sobre esta cultura la griega y como científico que soy comprobaré si de verdad la vida me lo devolverá

    Post a Reply
  39. Lo que este filósofo quiere decir en este fragmento, y va muy en lo cierto, es que la gente de hoy en día se ha vuelto perezosa y con miedo a aprender cosas nuevas. Siempre que tengan que escoger entre algo más visual, que conozcan mejor y parezca más interesante, aunque su trascendencia sea mayor o menor, ante una cosa que sea aburrida pero que haya sido muy importante en la historia de la humanidad.
    Yo creo que tiene mucha razón en este sentido, al igual que si una cosa la podemos mirar por el móvil sin saber que sea cierto, y conocer solo el 10%, lo haríamos antes de ir a un museo por ejemplo o de buscarlo en un libro. La cual cosa no nos ayuda nada ni a nosotros ni a la próxima generación

    Post a Reply
  40. Bajo mi criterio, el Sr de Azúa ha expresado lo que penso en su visita al museo hablando sobre como las nuevas generaciones han ido avanzando hacia el futuro dejando atrás el interés por cosas como las antigüedades griegas o la cultura de épocas pasadas por el hecho de ya no estar en boca de todos.
    En cierto modo es normal, uno no puede esperar que todo esté de moda por siempre pues de tal forma que le ha pasado esto a la antigua Grecia, también acabará pasando en tiempos más actuales hasta llegar al punto en que en un futuro bastante lejano nuestras propias costumbres serán ignoradas por ser consideradas “prehistóricas”. Siendo honesto, si la gente intentara mirar hacia atrás de tanto en tanto seriamos conscientes de que le estamos dando la espalda injustamente a los que en su dia trabajaron para que nuestro futura sea como es hoy. Y, a lo mejor, sabríamos porqué somos y fuimos tan importantes

    Post a Reply

Submit a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

css.php