Vicenç Villatoro: Els diaris i els llibres


Vicenç Villatoro es un escritor y periodista catalán. Entre sus muchos hitos profesionales, destacan el haber sido director del diario Avui, director de la Corporación Catalana de Radio y Televisión o diputado del Parlament. Actualmente es el director del CCCB. Y pese a ser tan prolífico, posiblemente una de sus facetas más conocidas es la de escritor de diferentes géneros. Por todo ello nos deja una interesante reflexión. Gracias mil Vicenç por dejarnos ser partícipes de tus palabras.

 

Potser perquè sóc periodista de formació, estic convençut que cal llegir els diaris (sigui a les pantalles o al paper). Potser perquè sóc també escriptor per vocació, considero imprescindible llegir llibres per entendre la vida. Però el que em sembla desitjable, per damunt de tot, és llegir les dues coses com si fossin només una, posant-les en relació. Estic convençut que no es poden entendre els diaris, és a dir les notícies de cada dia i els debats de fons als que remeten, sense llegir en paral·lel els llibres de pensament, per no dir de filosofia. Però també estic convençut que, si llegeixes els llibres de filosofia, és enormement útil llegir els diaris en paral·lel, per adonar-te que les grans preguntes de fons que plantegen s’encarnen en els fets i els discussions de cada dia, no es produeixen en l’aire o en el paper, tenen una traducció i una repercussió en les coses que passen a la vida quotidiana i en les coses de les quals discutim als sobretaules de casa. I, ja posats, si llegim en els diaris els esdeveniments concrets i en els llibres de pensament les grans categories on els fets s’enquadren, llegim també literatura, que és una altra manera de conèixer la realitat i de relacionar el més concret amb el més abstracte, les històries i les situacions i els grans dilemes vitals.

Un exemples, tret d’un esdeveniments de l’estiu del 2016, de què m’ha tocat parlar com a periodista. Després del terratrèmol que va provocar més de dos-cents morts a Itàlia, la revista satírica Charlie Hebdo va publicar una caricatura on sortien les víctimes de la catàstrofe com si fossin plats típics de la cuina italiana. Com que  uns mesos enrere hi havia hagut una temptat mortal contra Charlie Hebdo per haver publicat caricatures de Mahoma, hi va haver un debat molt viu a la premsa italiana sobre l’acudit de Charlie Hebdo. Alguns deien que era intolerable. Alguns que s’hauria de censurar. Altres que no s’havia de prohibir, però que era insultant. Altres que era perfectament legítim. Altres que no que ens podem queixar quan sen riuen de coses que ens importen si no ens hem queixat igual quan se’n riuen de coses que no ens importen, però que importen a d’altres… Alguns, que tot s’hi val. Uns altres, que no tot s’hi val…

 

Aquest és un debat dels diaris. Però si algú hi vol entrar a fons, jo li recomanaria que llegís en paral·lel, entre d’altres, un llibre de Mircea Eliade que es diu “El sagrat i el profà”. No parla ben bé d’això, però ajuda a parlar d’això, d’una manera més profunda. No et diu què n’has d’opinar, però t’ajuda a centrar l’opinió, sigui la que sigui. Mircea Eliade ve a dir que per a les persones amb conviccions religioses no tos els llocs són igualment significatius ni tots els moments són igualment significatius. Hi ha uns llocs i uns moments –una església, una mesquita, un cementiri, una cerimònia, un funeral- que acumulen una significació especial, que per a la persona religiosa són sagrats. Mentre que hi ha uns altres que no tenen aquesta significació, la immensa majoria, que són profans. Profanar és tractar com a profà, com si no tingués significació especial, allò que de fet és sagrat. Per això quan entrem a una mesquita (sagrada) ens descalcem, mentre que anem calçats quan anem pel carrer (profà). O ens traiem el barret a les esglésies o ens el posem a les sinagogues (espais sagrats), i fem el contrari quan en sortim a fora (l’espai profà).

 

Aquesta distinció entre el sagrat i el profà és clau per prendre una posició sobre Charlie Hebdo. En principi, i això també es podria discutir, fer un acudit sobre una cosa és tractar-la com a profana. Sobre el que es considera sagrat no es fan acudits. “Això és sagrat”, és una expressió que es fa servir en termes col·loquials, per dir precisament que sobre això no s’hi fan bromes. Per a un musulmà, Mahoma és sagrat i no s’hi fan acudit. Per als italians –i per a més gent-, els morts dels terratrèmol i el dolor dels seus familiars i amics és sagrat, i no s’hi fa broma. Per Charlie Hebdo, funcionalment, no hi ha res de sagrat: de tot se n’ha de poder fer broma i acudit i caricatura. Això planteja preguntes: només per a les persones religioses hi ha coses sagrades, que no s’han de profanar (tractar com a profanes)? Ha de ser sagrat per a tots allò que només és sagrat per a uns quants? És possible considerar sagrada la vida humana, el dolor humà, encara que no participis de cap fe religiosa?

 

En el debat sobre Charlie Hebdo tot això hi era present. Pots pensar una cosa o al contrària, però si has llegit els diaris que en parlen i has llegit al mateix temps el llibre de Mircea Eliade (i si vols, alguns llibres que en el fons plantegen el mateix dilema a través d’una història fictícia, com posem per cas “Expiació”, la novel·la de Ian McEwan i la pel·lícula que se’n va fer) les teves opinions seran més sòlides. I si estàs escrivint un llibre de pensament sobre el fet religiós, haver llegit la polèmica al diari sobre l’acudit del terratrèmol també farà les teves opinions més madures i sensibles. Com en un tamboret, si pots falcar les teves opinions en totes tres potes –els fets dels diaris, el pensament dels llibres, les històries de la literatura- és més fàcil que s’aguantin dretes.

26 Comments

  1. En Vicenç Villatoro tracta en aquest text un tema molt important: els límits de l’humor. Ens parla que hi ha molta diversitat d’opinions respecte al tema (hi ha gent que creu que hauria de tenir un límit i hi ha gent que pensa el contrari) i ens compara l’humor amb les creences religioses. Personalment, crec que van aquests dos conceptes van totalment lligats de la mà, i que si una comunitat no permet que es facin bromes sobre els seus cultes religiosos, també s’hauria de respectar a aquelles persones que no volen que se’n faci humor de qualsevol fet o acció que els ha afectat directament o indirectament.

    A més, penso que és molt important una altra cosa que ens diu l’escriptor: és indispensable tant llegir diaris com llibres de pensament. Culturitzar-nos i llegir ens ajuda a tenir molts punts de vista diferents i ajuda a centrar i a fonamentar les nostres opinions.

    Post a Reply
  2. En relació a la reflexió de Vicenç Villatoro sobre l’estreta relació que hi ha entre els diaris i els llibres, recolzo el punt de vista de l’autor, ja que el fet de llegir llibres et fa ser una persona més culte i per tan resulta més fàcil compendre millor els successos que ens envolten cada dia. Així mateix, amb la lectura de diferents llibres és possible entendre les notícies de cada dia i els debats, com ara en la política que és un put de discusió. Respecte el debat sobre Charlie Hebdo considero que no d’ahurien de censurar les caricatures i que va ser perfectament legítim, ja que cada individu te el dret de llibertat d’expressió. A més, penso que sí és possible considerar sagrada la vida humana, el dolor humà, encara que no participis de cap fe religiosa.

    Post a Reply
  3. L’humor és un tema molt delicat i encara més depenent del col·lectiu on et dirigeixes. Per exemple, la gent amb idees religioses tendeix a ofendre’s més ràpid que la gent pagana, ja que es pren les bromes més personalment, sobretot si es parlen de temes delicats o tabú, com la mort. També depèn del moment que es faci ús de l’humor. Si fracasses en aquest punt, segurament no agradaràs a cap col·lectius, i segurament acabaràs a davant d’un jutjat. Una part de la gent que abusa de l’humor bé de l’actitud repressora del govern que va tenir en temps anteriors.

    Post a Reply
  4. Aquest text és molt instructiu i és molt interessant. El text és m’ha fet pensar molt i ara tinc una visió d’aquest tema molt diferent. Crec que aquest text s’hauria d’estendre i que molta mes gent pogués reflexionar sobre el tema

    Post a Reply
  5. Estic d’acord amb el que diu, perquè considero que és necessari llegir llibres, diaris.. de tota mena per poder-te formar una bona opinió sobre el tema en qüestió. Aixís pots veure tots els punts de vista que hi han sobre el tema i decidir el que més t’agrada.

    Post a Reply
  6. Estic d’acord amb el que diu. Crec que s’ha de saber a qui fer les bromes. Charlie Hebdo va cometre l’error de fer una broma massa pública, fent que arribés a musulmans, el que va crear que patissin aquell atemptat (que no excusa als terroristes, ja que per una broma no pots matar a una persona). Crec que aquesta és la única limitació de l’humor: “si juegas con fuego te quemarás”.

    Post a Reply
  7. Crec que és molt interessant fer aquesta distinció entre el sagrat i el profà per entendre qüestions com la dels límits de l’humor. No obstant això, crec que en aquest cas no hi ha cap resposta correcta. L’humor és molt subjectiu, com ho és l’art. De la mateixa manera que hi ha persones que creuen que l’art abstracte no és art, hi ha gent que no li fan gràcia algunes bromes. Per aquesta raó, jo opino que cadascú té dret a fer les bromes que consideri, sempre que la intenció sigui fer riure i no incitar l’odi o promoure injustícies. Això no vol dir que no es pugui fer comèdia de temes delicats com el racisme o la violència de gènere. Al contrari, en el context adequat, bromes així poden arribar a conciliar i conscienciar a la gent.

    Post a Reply
  8. Opino que llegir i informar-se és escencial per ampliar el coneixement. I no només per això, perquè tal i com diu el text, després et permetrà expressar-te millor i donar opinions i justificacions més sòlides. Encara que el llibre, novela o diari no tingui res a veure amb el que tu vulguis opinar, o ni tan sols t’interessi massa. La nostra capacitat de coneixement no té límits, així que llegir de qualsevol cosa mai està de més.

    Sobre el tema de si només hi ha coses sagrades i que no es poden profanar per els religiosos, no crec que sigui això, totes les persones tenim alguns ideals que per nosaltres no es poden “profanar” i s’ha de respectar, sigui de Déu o sigui del respecte.

    Post a Reply
  9. Crec que és imprescindible llegir diaris, llibres,etc, alhora de tenir una opinió i saber expressar-la de manera acceptable dins d’una societat amb una gran diversitat d’opinions.

    Post a Reply
  10. l humor dona la vida i et dona una alegria al día día pero les bromes han de ser elaborades i amb sentit no totes tenen gracia pero si esta ben feta no existeix cap limit en l humor

    Post a Reply
  11. En la meva opinió, l’humor no ha de valorar que és sagrat i que és profà. L’humor no té un únic objectiu (el de divertir), doncs s’hauria de limitar a un humor blanc i inofensiu. L’humor es pot utilitzar com a crítica, sàtira, argument, etc… Tot i que en aquest cas és una burla, és una forma més d’humor i crec que en cap cas s’ha de censurar.

    Post a Reply
  12. Crec que es pot fer bromes de qualsevol tema però sobretot sense faltar al respecte, i el tema de la religió és un tema bastant delicat ja que per a gent creient li pot semblar ofensiu o irrespectuos. També és veritat que tothom és diferent i tothom té un humor diferent, i fer un acudit de qualsevol tema sense faltar al respecte a ningú és una mica difícil, per això crec que s’hauria de prendre alguna mesura per depèn de quines bromes però tampoc uns càstigs molt bèsties. Tothom és lliure de fer el que vulgui però sempre sense ferir els sentiments dels altres.

    Post a Reply
  13. Des del meu punt de vista, sempre hi han hagut religions, i això implica una serie de coses sagrades per una sèrie de persones. El fet de que en diverses religions tinguin unes creences que nosaltres no tenim, no significa que les hem de desprestigiar o riure’ns d’elles.
    Sincerament, crec que no s’haurien de fer bromes, ni caricatures, etc, sobre atemptats, morts per desastres naturals, assessinats, etc. Per tota la xarxa podem veure molts “memes” avui en dia. No tots d’ells són despectius, però una gran majoria són rient-se d’algú; defensant el nazisme; apollant el maltracte a la dona; hi han molts memes racistes; com també ronden per internet videos de maltracte animal. Fins i tot, he arribat a veure acudits sobre violacions, tant a persones com a animals.
    Per a mí si que hi han una série de coses que haurien de ser sagrades, o al menys s’haurien de respectar.

    Post a Reply
  14. Personalment penso que l’humor té limits, i hi han certes coses que són “sagardes” i que no haurien de ser humoritzades ja que poden ser ofensives per algunes persones. Això no significa que no es pugui ironitzar de res, sinó que hi han certs temes que poden ser delicats i significatius com és la mort i poden ofendre a certes persones.

    Post a Reply
  15. Me gusto este texto porque estoy totalmente de acuerdo con el autor. Hay cosas que son sagradas para algunas personas, por cuales mejor no hacer las bromas. Por eso, antes de decir algo o hacer la broma, mejor pensar si haga sufrir a las personas.

    Post a Reply
  16. En la meva opinió, crec que tothom té dret a treure humor de qualsevol situació, però sempre amb consciència que pot ofendre a la resta de la gent. Per tant la gent hauria de pensar en el mal que pot provocar segons quin comentari faci i reflexionar si realment val la pena crear aquest malestar només per riure una estona. Tot i així, no crec que ningú hagués de ser castigat de ninguna manera per fer cap tipus de comentari ja que continuem sent persones lliures i com a tals tenim el dret de dir el que nosaltres volguem, afecti a qui afecti i acceptant les conseqüències que això pugui provocar.

    Post a Reply
  17. Opino que el que és sagrat per uns, hauria de ser sagrat o al menys respectat per tots. No he llegit a Mircea Eliade ni acostumo a llegir la premsa, però crec que hi ha certs temes com la mort i la religió (totes), que no haurien de ser humoritzades.

    Post a Reply
  18. Jo opino que el límit del humor és on a la persona sobre la que tracta la broma s’ofen i no li fa gràcia. El tema de la religió és un tema que ofen a molta gent per tant hauria d’estar prohibit fer bromes sobre això.

    Post a Reply
  19. Estic d’acord amb l’autor d’aquest article. Penso que cada editorial manipula l’informació tal com li convé degut al seu pensament o postura política. Som homes socials i hem de saber que passa al nostre voltant. És una necessitat essencial. El que hem d’educar és el nostre sentit crític per triar fons de l’informació fiables.

    Post a Reply
  20. No crec que sigui estrictament necessari llegir llibres de filosofia per complementar els diaris. Tot i això es pot adquirir una visió més amplia si pensem en les grans qüestions del ser humà i com es presenten en el nostre dia a dia. Per altre banda crec que el tema religiós és un tema molt delicat del qual fer-ne burla no és sempre una bona opció. Degut que avui en dia som milions de persones les que tenim pensaments diferents i tots tenim les nostres coses sagrades. Per això en el tema de la religió s’ha de ser sempre molt respectuós i no fer-ne comentaris ofensius.

    Post a Reply
  21. En aquestes ocasions és molt difícil trobar un terme mitjà el qual estigui equilibrat per profans i per no porfans. Des de el meu punt de vista es pot entendre la posició de la gent religiosa/creient perquè per ells és algo religiós i/o sagrat i per ells que els profans no ho respectin és una falta de respecte molt greu, però crec que haurien de ser una mica més flexibles ja que han de pensar que no tothom té el seu mateix pensament. I l’altre punt de vista els profans haurien d’anar amb una mica més de compte amb expresar les seves ideologies i els seus articles ja que també haurien de pensar que no tothom té el seu mateix pensament.

    Post a Reply
  22. Trobo molt interessant l’article que ens presenta en Vicenç Villatoro, posan’t-nos en situació sobre l’humor i els seus límits. Evidentment és un tema molt controversial, en el que hi ha molts punts de vista, tots igual de vàlids.
    L’autor no deixa clara la seva postura, el que demostra la seva gran capacitat per redactar objectivament.

    Post a Reply
  23. Aquest text és interesant i tracta un tema que dóna molt per parlar. Jo sóc de les persones que creuen que es pot fer humor de totes les coses sense incloure els temes de morts i desgracies. Del tema de la religió si que crec que s’en pot fer humor ja que al fer això només estàs donant el teu punt de vista. En canvi, de les desgracies d’altres persones no s’en pot fer perque són temes que necesiten ser tractats amb respecte i podria arribar a afectar molt als familiars de les victimes en el cas d’atemptats, desastres naturals o altres.

    Post a Reply
  24. Crec que ens hauriem de prendre la vida amb més humor del que ho fem, però no comparteixo el que va fer el diari Charlie Hebdo. Hi han uns certs temes, com la mort o altres coses que ens fan patir, que s’haurien de tractar amb més sensibilitat i tacte.
    La mort no és una broma, i no només afecta a la persona que mor sino també a la gent que l’estima.
    Com tot en aquesta vida, l’humor hauria de tenir un limit i no tractar certs temes sensibles.

    Post a Reply
  25. Entenc que llegir és necessari per a comprendre millor la realitat que ens envolta, que ens manté desperts davant de les noves situacions que es desenvolupen al món i que ens ajuda a conèixre’ns millor a nosaltres mateixos. De vegades creiem que els horaris, els deures, els treballs i els estudis en general ens priven de la nostre llibertat però aquestes coses són precisament les que t’obren portes a noves oportunitats. Conèixer i saber ajuda a constuïr una actitud critica per actuar de la manera més subjectivament correcta davant de les diferentes situacions que s’et presentin durant el procés vital. És per aquesta raó que llegir amplia la teva llibertat.

    Post a Reply
  26. En la meva opinió, sobre el comentari de Vicenç Villatoro, crec que és un tema interessant per poder-ne dialogar.
    Si la vida consisteix en ser feliç, val més riure de tot, però la meva postura és respectant en part a tots els termes i no parlar d’aquests de manera abusarada com va fer Charlie Hebdo, ja que pot fer riure alguns i fer mal a uns altres, per això no surt a compte.

    Post a Reply

Submit a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

css.php